L’abril del 2021, segon any de la pandèmia, ens ha regalat, si fa no fa, un capteniment meteorològic que podem considerar prou semblant al de l’any passat i una continuació de la situació que ja arrossegàvem des del març. Un abril amb una fesomia meteorològica marcadament coneguda, fidel a la que hi descriu la saviesa
La fletxa espiral del temps continua implacable fent avançar la nostra vida en cicles que semblen repetir-se, però que no ho són pas completament; si més no, cada cicle som més vells i l’oratge sempre és diferent. A més a més, en aquest de març del 2021 hem acomplit un any des que va començar
Certament, no n’hi ha cap dubte, ens trobem en un canvi climàtic a escala planetària que ens està portant a un escalfament progressiu de la troposfera i d’altres fenòmens meteorològics derivats, com la disminució de les precipitacions al nostre clima mediterrani, l’augment, en intensitat i durada, de les onades de calor i altres episodis extrems,
DE DONES METEORÒLOGUES: Avui és 8 de març, Dia Internacional de la Dona Treballadora, declarat per l’ONU en 1975; perquè encara som lluny d’arribar a la igualtat de drets i oportunitats entre homes i dones. La realitat és diversa segons països, però malauradament encara hi domina l’opressió de les dones per part dels homes, a
Hem començat el 2021 amb un gener extraordinari i ben contrastat entre la primera i la segona quinzena; un gener ben febrejat, com el de l’any passat. Mentre que a la primera, un seguit de glopades d’aire fred polar i una profunda depressió, anomenada “Filomena”, ens portaven temperatures sota zero i nevades copioses i persistents
La climatologia és la ciència que estudia els meteors atmosfèrics i la seua variabilitat a llarg termini en les diferents àrees geogràfiques; mentre que la meteorologia ho fa a curt o mitjà termini i hi forneix les dades que permetran a la primera la caracterització climàtica de l’indret de mesura; una anàlisi estadística que aplega
Ací us deixe un quadre-resum dels valors mitjans (temperatura i vent) o acumulats (pluja) de l’últim desembre al meu observatori d’aficionat, així com les gràfiques més significatives de tot plegat, que mostren un mes una mica més càlid del que era normal en l’últim terç del segle passat, malgrat un començament i un final (“Per
-Pare, què és eixe núvol tan gran? -És la manega d’una “tronà” que s’acosta. -Afanyat, fill, que està a punt de ploure. -Com ho saps això, pare? -Pel llevant que fa i la negror que ve. Fa una dècada que cap a la fi de novembre mon pare em va deixar. Venia de passejar-se fins
Soc conscient de la variabilitat climatològica del nostre petit país, estret però allargat, que fa difícil extrapolar les dades d’una comarca a la resta del territori. Reconec que, posem per cas, a un habitant d’una contrada muntanyenca de l’interior no li és gaire interessant saber com ha anat l’oratge a la plana litoral. El meu
La meteorologia d’aquest darrer octubre, vista des del racó del Camp de Túria on em trobe, podem resumir-la en un parell de frases: normalitat termomètrica i anormalitat pluviomètrica. En efecte, mentre que la temperatura semblava haver retornat a valors més típics d’antany, fent-nos creure en un possible efecte descontaminador provocat per l’aturada de la pandèmia,
Malgrat el que puga fer pensar el refrany triat per a capçalera, “Quan plou per setembre, la tardor bé entra“, la pluja d’aquest setembre no ha sigut tan destacada com voldríem i necessitàvem, després d’un estiu més sec del normal, que ja ho és prou de mena en el nostre clima mediterrani. Perquè, al capdavall,
Diu el refrany que “Estiu que dura, tardor assegura”, és a dir, que a un estiu sec com ha estat l’actual li seguiria una tardor plujosa. És evident que, tenint en compte el caràcter cíclic dels moviments de les masses d’aire i que el front polar –que separa les fredes al nord de les càlides
L’antic “sextilis”, rebatejat en honor de l’emperador romà August, és el mes més calorós de l’any a les nostres contrades (“Agost ho seca tot menys el most”) a la vora de la Mediterrània –tant pel que fa a la temperatura de l’aire com de xafogor, per restar sotmeses a la influència del seu vent marítim
Aquest proppassat juliol, des de la talaia que em permet el meu observatori d’aficionat, he registrat una meteorologia que podríem qualificar de normal durant la primera quinzena, càlida com cal, que es cloïa amb la sorpresa favorable d’unes petites pluges suavitzadores, i una segona progressivament més i més càlida, fidel al període canicular que s’encetava,
“Al juny, l’estiu no és lluny”. Juny és la porta de l’estiu i ens fa sentir animats o desanimats segons com tolerem la calor xafogosa que s’acosta. Aquest any a les nostres contrades vora la Mediterrània l’estiu meteorològic ha arribat quan toca, coincidint amb l’astronòmic, que s’inicia amb el solstici, que marca els dies amb