Observar, llegir, escriure

Aquest darrer novembre del 2021 ens ha vingut més fred que no ens pensàvem, si incorporàvem la tendència que marca el canvi climàtic, que és d’escalfament malgrat aquests casos puntuals que ens porta la meteorologia, una ciència que es fixa en l’oratge a curt termini. L’origen d’aquesta normalitat termomètrica cal cercar-lo en la freqüència de trànsit de solcs freds que ens visitaren –d’un a dos per setmana–, despenjant-se de la massa d’aire polar, més a prop nostre durant la tardor. Tanmateix, la típica inestabilitat associada a aquest fred en altura, quan es conjumina amb la humitat marítima, no ha sigut prou productiva pluviomètricament al Camp de Túria, malgrat que sí que ho fou a contrades valencianes properes, com l’Horta (fins a 100 mm), la Safor o la Ribera (fins a 250 mm), o a les Illes Balears, on han tingut el novembre més humit dels darrers 20 anys, afartant-se de pluja entre la primera i la tercera setmana, en esdevenir estacionàries diverses entrades fredes que es recargolaven al damunt seu, generant un “petit huracà mediterrani” anomenat “Blas”, que també fou responsable de les pluges excepcionals del centre del País Valencià. L’orografia del Camp de Túria li dona un microclima més sec que no el de comarques més muntanyenques, del nord o del sud; per això ací ja estem acostumats a que les pluges no ens “estimen” tant com voldríem.

“Al novembre, qui no ha sembrat que no sembre”, diuen els pagesos, perquè després ve massa fred i la llavor es pot fer malbé. Quelcom de semblant podríem dir de la cimera mundial pel clima reunida a Glasgow la primera quinzena de novembre, la COP26: perquè al món li està passant la data de la bona sembra de mesures efectives contra el canvi climàtic i si ho fa més endavant els resultats seran prou més dolents, no precisament pel fred; si bé aquesta sembra de grat o per força s’haurà de fer.

“Quan ens juguem el ‘partit climàtic’ és d’ací a sis anys o set. El grau i mig és molt lluny, però els dos graus continuen essent possibles i som a temps d’evitar canvis climàtics absolutament catastròfics.” (Andreu Escrivà, ambientòleg).

Com ja suposàvem, a la cimera de Glasgow el resultat ha estat lluny del que necessitem per a aconseguir aturar el canvi climàtic en el límit acordat a la de Paris del 2015. Els seus actors segueixen declarant que potser arribarem a temps de no superar els 1,5º C, sense voler atendre els fets objectius que assenyalen una tendència a assolir valors prou per sobre dels 2º C.

No en podem esperar res millor si considerem el seu plantejament de fer participar i decidir els màxims representants dels governs dels Estats, que ja sabem com s’allunyen d’atendre les necessitats socials majoritàries davant l’explotació dels poders hegemònics que els parasiten, amb l’afegit d’una presència important de representants d’aquests paràsits socials, corporacions multinacionals responsables de les emissions més contaminants. No en podíem esperar res millor si aquests centenars de capitosts hi han viatjat en avions privats, el mitjans de transport més contaminants. A tot estirar els podem agrair la seua contribució a la conscienciació social sobre la importància de l’escalfament climàtic antropogènic en el futur de la vida a la superfície del planeta.

Els experts ambientalistes hi ha expressat la seua preocupació per alguns dels acords assolits, que suposen una reculada respecte de cimeres anteriors. A l’Índia i la Xina, dos dels tres majors emissors de gasos d’efecte hivernacle amb els EUA, no els convé abandonar el carbó, perquè en depèn la seua economia actual; per això a l’acord final han aconseguit canviar l’anterior objectiu d’eliminació d’aquest combustible fòssil per la seua reducció progressiva. També hi resulta preocupant l’absència d’objectius de reducció de les emissions de les indústries de combustibles fòssils.

A la COP26 s’han aconseguit pocs acords globals, que són els més importants; tanmateix, alguns grups de països han assolit compromisos de més curt abast, com detenir la desforestació per al 2030 (uns 120), reduir l’emissió de metà per al 2030 (més d’un centenar), deixar de posar a la venda vehicles amb motors de combustió lleugers per al 2035 i els més pesants per el 2040 (un centenar), l’abandonament del carbó (uns 40) o la creació d’una aliança per a fixar data de finalització de l’extracció de petroli i gas (11 països).

“En realitat, res no ha canviat respecte a anys anteriors. Els líders diran, farem això i unirem les nostres forces i ho aconseguirem, i després no faran res. Potser algunes coses simbòliques i comptabilitat creativa i coses que realment no tinguen un gran impacte. Podem tenir tantes COP com vulguem, però res real en sortirà.” (Greta Thunberg sobre la COP26).

Pel que fa al resum de les dades meteorològiques del passat novembre, recollides al meu observatori d’aficionat, situat a la banda més alta del terme de Bétera (Camp de Túria), a un racó de la partida de les Malladetes, anomenat la Conarda, ací us deixe l’habitual quadre resum de dades i la tria de les gràfiques més significatives de l’estació automàtica.

Salut i bon oratge per a acomiadar l’any 2021! Bones festes del solstici d’hivern!