Observar, llegir, escriure

L’octubre del segon any de la pandèmia ens ha vingut, als campdeturians, massa eixut, oimés tractant-se del mes, estadísticament, més plujós de l’any, amb domini anticiclònic la major part del temps i un parell d’episodis al començament i al comiat del període, més aprofitat en el primer, per la situació de llevant que s’hi associava, que no en el segon, amb vent de ponent. Certament, les ocasions de pluja les vam tenir ben a prop –una distribució desigual “clàssica” al clima mediterrani–, però van restar a les comarques de més al sud i a l’est, a la mar i les Illes, on en alguns indrets hi va descarregar de valent. La mitjana de temperatura, com és habitual en època de canvi climàtic, ha estat més càlida del normal, respecte dels valors mitjans de l’observatori de referència en la trentena final del segle passat. Pel que fa al vent, s’ha ajustat si fa no fa a allò estadísticament esperat al meu observatori, quant a velocitat mitjana, en un mes de mínima anual, i predominança de la component oest.

Canviant el focus de l’anàlisi, hem passat un octubre amb indicis de col·lapse energètic. En diversos països europeus anunciaven la possibilitat d’una apagada elèctrica durant el proper lustre, mentre moltes empreses es queixaven de problemes d’abastament de recursos, per una crisi del transport i de la redistribució mundial del combustible fòssil. Una matèria primera energètica en la qual s’ha basat el creixement exponencial de l’era industrial i que, com tot allò econòmicament/ monetàriament valuós, ha anat a parar a mans del gran capital, que així en posa les condicions i el preu per a seguir guanyant sense límits; un recurs fòssil que està arribant, si no l’ha superat ja, al pic de màxima extracció, i no fora estrany que açò d’ara en siga una crisi derivada i interessada (ací us deixe l’enllaç a una entrevista a Antonio Turiel sobre la qüestió: https://www.youtube.com/watch?v=2sg7cj6rJNM&t=121s).

I tot aquest enrenou s’ha comunicat als mitjans de notícies “pinso” sense qüestionar-ne el motiu de fons: el creixement insostenible del sistema econòmic mundial, basat en el lucre d’un grapat de capitalistes, mitjançant l’extracció i la producció massives com més va més deslocalitzades i el consum dels bens fabricats, molts dels quals innecessaris per a gaudir d’una vida bona; sobretot quan aquesta sobreproducció deslocalitzada està malmetent els valuosos i escassos recursos del planeta, i el seu equilibri climàtic, amb conseqüències imprevisibles per als éssers que l’habitem, en tractar-se, l’evolució del clima, d’un “sistema caòtic” (de capteniment difícil de preveure a mitjà i llarg termini, i, doncs, sensible a l’anomenat “efecte papallona”); cosa la qual ens està abocant a un escenari de risc de col·lapse climàtic, que se suma al socioeconòmic per manca de recursos bàsics, amb patiments per a la majoria de la població del planeta (la més afeblida) i extincions massives d’espècies.

Quant a les solucions que ens proposen des dels governs del món, com ara les cimeres de l’ONU sobre el canvi climàtic –avui comença a Glasgow la COP26–, molts de nosaltres no hi confiem pas, vistos els minsos resultats de les vint-i-cinc anteriors, on representants dels Estats han cercat acords uns globals –o fent-ho veure– per a aturar l’escalfament global antropogènic; fenomen climàtic acceptat per més del 99 % dels científics mundials que l’estudien i, doncs, sense marge seriós de debat amb postures negacionistes del seu origen a l’era industrial humana.

Sort que molts joves estudiants veuen clar el seu futur incert i s’apleguen per a lluitar contra la manca de coratge de les autoritats públiques per a fer-hi front; uns representants públics que s’atorguen –mitjançant lleis ad hoc— el poder de governar-nos, fent cas a les poderoses i insadollables elits, interposant-se entre nosaltres i les solucions que voldríem assajar per a fer possible un món més just i saludable, en harmonia amb la mare natura. La prova és que divendres 22 d’octubre (2 dies abans de la Diada Internacional Contra el Canvi Climàtic) s’esdevingué una de les vagues mundials pel clima, organitzada pel col·lectiu d’estudiants “Fridays for Future – Joventut pel Clima”, que a València afegia el rebuig a l’ampliació del seu port, un projecte que hom considera injustificat i contraproduent, vist el previsible impacte ambiental de la mesura. La jornada va cloure amb una manifestació unitària d’estudiants i altres organitzacions ecologistes, com “Extintion Rebellion”, que va aplegar més d’una desena de milers de participants. Heus ací algunes opinions dels organitzadors, recollides en una tertúlia de Ràdio Klara d’aquell divendres:

– “Ara més que mai és moment d’actuar, no sols pels motius ambientals que estan a l’origen de la pandèmia, sinó també per a contrarestar les pressions de governs i empreses que tracten d’esborrar o assuavir algunes de les contundents conclusions del darrer informe científic de l’IPCC [Panell Intergovernamental del Canvi Climàtic, depenent de l’ONU].” (M. Àngel, Joventut pel Clima).

-“També volem aprofitat la mobilització de hui per a reivindicar que el projecte d’Assemblea Ciutadana pel Clima” proposat pel govern de l’Estat tinga un contingut menys light, més decisori, per a poder fer front als ‘lobbies’ que pressionen els governs, per a aconseguir, per exemple, que els fons europeus de reconstrucció, els “Next Generation”, vagen als projectes que calen per a combatre realment el canvi climàtic, com per exemple la millora de la xarxa ferroviària de rodalies, en lloc de l’ampliació de ports o aeroports, com el de València, Barcelona o Palma de Mallorca.” (J. Bordera, Extintion Rebellion).

-“Els polítics no n’aprenen: sembla que volen tornar al “boom immobiliari”, amb obres faraòniques pagades amb diners públics, en un moment on no toca, quan tantes vegades s’ha posat sobre la taula la qüestió de la crisi climàtica.” (Alba, Joventut pel Clima).

-“Ser ecologistes és molt més que reciclar, que posar-nos l’etiqueta verda. Ser ecologistes és també lluitar pels canvis en el sistema transports, en la producció, en l’economia.” (Tomàs, Joventut pel Clima).

-“Els canvis no han de ser solament individuals sinó sistèmics, amb la ciutadania organitzada pressionant des de tots els àmbits; perquè o ens ajuntem, aconseguim sinèrgies i fem un poc més de soroll, o no podrem amb els qui tenen els mitjans d’informació manipulant la gent.” (J. Bordera, Extintion Rebellion).

-“Si s’amplia el port, hi ha el perill de perdre l’Albufera per infiltració d’aigua salada, un paratge natural protegit. Cal seguir lluitant perquè ens estan posant en perill el poc que ens queda de natura.” (Tomàs, Joventut pel Clima).

Pel que fa al resum de les dades meteorològiques del passat octubre, recollides al meu observatori d’aficionat, situat a la banda més alta del terme de Bétera (Camp de Túria), a un racó de la partida de les Malladetes, anomenat la Conarda, ací us deixe l’habitual quadre resum de dades i la tria de les gràfiques més significatives de l’estació automàtica.

Salut i bon oratge pel novembre!