Una colònia de llangardaixos va adoptar una cria de camaleó creient que era un llangardaix. Per part seva, el camaleó sempre va creure que els seus col·legues, els llangardaixos, eren camaleons com ell. Així les coses, quan la cria de camaleó va créixer i es va adonar de l’embolic, va decidir assemblar- se a un llangardaix per no desil·lusionar els seus benefactors. Els llangardaixos, veient la transformació del camaleó, es van espantar molt, van agafar-li por i van acordar separar-se d’ell. A hores d’ara, el camaleó-llangardaix vaga sol per les branques i sofreix una crisi d’identitat tal, que hi ha dies que, fins i tot, piula com una cadernera.
