Observar, llegir, escriure

Oratge i poesia? Si heu llegit altres resums meteorològics estacionals d’aquest blog, ja sabreu que gairebé sempre els he acompanyats amb fragments de poemes dels millors poetes del nostre país, en què es feia referència directa o indirecta a l’estació tema de l’apunt. Ara que m’ha agafat la dèria poètica, puc triar i hi trie un poema meu, compost pensant i sobretot sentint els estius d’ara i d’abans, els meus estius.

Hi trobareu el seu oratge extrem, el que menys m’agrada de l’any, el rescabalament a la platja i a la fresca de la nit, les suors de petit al tros dels pares i les angoixes a la feina de gran, el gaudi acompanyant el pare al rec, les curtes vacances de petit al Paradís, un balneari on preníem l’aigua, i les acampades ja més gran al bell mig del Pirineu, i sempre el desig que arribe la tardor, la tardor del bon oratge, les tardors sense fàbrica, com les que puc gaudir-ne ara.

ALBES DE FOC

Albes de foc, crema el cel a la Calderona.
Xador de pols, boirina de duna africana.
Passejar camins, abans no arribe la basca.

Somnis humits, els cossos nus a l’arena.
Tanta pell d’ambre, que el desig s’enlaira.
A prop de les ones, la cremor es calma.

S’encén el record, ofecs i alenades alhora.
Vacances d’escola, colps de calor i faena.
Retorn al treball, engabiats a la cadena.

Balancins al corral, estar-se a la fresca.
Camins d’argent, recs de nit estrellada.
Paradís i Pirineu, delit d’olors, verd i aigua.

Captius del caliu, amerats de suor i fluixesa.
Plagues d’estiu, xafogor, calitja, sequera.
Albirar la tardor, en la tempesta freda.

Volia començar el resum meteorològic del darrer estiu climàtic (mesos més càlids de l’any a les nostres latituds de l’hemisferi nord: juny, juliol i agost) amb un colp d’ull al panorama mundial, mitjançant els informes de l’Organització Meteorològica Mundial (OMM) publicats en aquest període estacional.

Al juny hem conegut l’Estat del Clima a Europa el 2022, així com altres fenòmens associats per ser-ne causa o efecte. Aquestes dades han continuant mostrant un augment del efectes adversos causats pel canvi climàtic capitalogènic sobre les persones, el medi ambient i les economies dels països europeus, fins al punt d’assenyalar Europa com el subcontinent que experimenta l’escalfament més ràpid del món. L’any 2022 va estar marcat per la calor extrema, la sequera i els incendis forestals. La temperatura de la superfície del mar va assolir nous màxims a tot Europa i es van registrar onades de calor marines. El desglaç de les glaceres va assolir nivells sense precedents. S’hi mostra que, des dels anys vuitanta, la temperatura a Europa ha augmentat el doble que la temperatura mitjana mundial, i això ha comportat conseqüències de gran abast per al seu teixit socioeconòmic i els seus ecosistemes. El 2022, la temperatura a la regió es va elevar aproximadament 2,3 °C per damunt de la mitjana del període preindustrial (1850-1900), el valor utilitzat com a referència a l’Acord de París sobre el canvi climàtic (que va marcar el límit en 1,5º C a escala mundial). Sense eixir d’Europa i a part de l’informe esmentat, aquest estiu ha resultat especialment virulent a l’est i sud de la Mediterrània, on s’han assolit temperatures extremes i incendis de gran abast. Altres dades també indiquen que el desert saharià està avançant any rere any.

Per altra banda, en juliol l’OMM ha informat que al Pacífic tropical ja imperen les condicions característiques d’El Niño (es tracta d’un patró climàtic natural de 6 a 18 mesos de durada, associat a l’escalfament de les aigües de la superfície oceànica a les parts central i oriental d’aquest oceà, amb una periodicitat entre 2 i 7 anys) que poden propiciar que s’incrementen les temperatures mundials i es generen uns patrons meteorològics i climàtics perjudicials. Hi ha una probabilitat del 90% que les condicions d’El Niño seguisquen prevalent durant el segon semestre del 2023, si més no, amb intensitat moderada.

Finalment, també en juliol l’OMM ha informat de l’estat del clima a Amèrica Llatina i el Carib, per una banda, i a Àsia, per altra, coincidint que els impactes dels fenòmens meteorològics extrems i del canvi climàtic s’hi estan intensificant, alternant sequeres i inundacions, i augmentant el nivell del mar, que estan arruïnant la vida de persones i els seus mitjans de subsistència, amb previsions d’agreujament en el futur.

A casa nostra, aquest estiu climàtic no ha resultat tan excepcional com el del 2022, però ausades ma vida que n’hem assolit de nous rècords: En juliol, una mar excepcionalment calenta (que va assolir el rècord de temperatura màxima al Golf de València) ens va donar un rècord d’humitat mitjana i, doncs, de temperatura de xafogor; en agost, el dia 10 vam assolir màximes històriques de temperatura màxima (45,3º C al meu observatori) i durant la penúltima setmana una insofrible onada de calor de durada excepcional.

Pel que fa a les dades de l’últim estiu climàtic al meu indret d’observació, situat al terme de Bétera (Camp de Túria), ha resultat el segon més càlid de la sèrie de què dispose (15 anys), sols per darrere de l’any passat, i prou més plujós que la mitjana de la sèrie (25 anys), acomplint-se la previsió estacional que hi feia l’AEMet i us avançava en l’anterior resum estacional.

Quant a l’anàlisi històrica de dades del meu observatori, en aquest cas de l’estiu climàtic —un període de 15 anys per a la temperatura i 25 per a la pluja— i que podeu veure a les imatges adjuntes en forma de gràfica, s’hi observa que la temperatura segueix una tendència clarament ascendent —línia vermella de la recta de regressió—, que a hores d’ara se situaria al voltant de 1,2ºC per damunt de la que teníem fa 15 anys; mentre que la pluja total recollida segueix una evolució lleugerament descendent —línia blava de la recta de regressió—, que a hores d’ara se situaria entre 5 i 10 mm per davall de la que queia fa 25 anys, és a dir, al voltant d’un 10 % inferior.

Aprofite l’avinentesa per a fer-vos cinc cèntims de les previsions meteorològiques per a aquesta tardor climàtica que ara comença: Segons AEMet, a tota la península Ibèrica les temperatures mitjanes seran molt superiors a les normals i les precipitacions acumulades també superiors a les normals (on hom agafa com a patró de referència la sèrie del 1981 al 2010).

Molta salut i bon oratge tardoral!