Observar, llegir, escriure

Com vaig avançar al resum meteorològic anterior, corresponent a la tardor climàtica, la meua intenció pel que fa a aquesta qüestió serà analitzar trimestralment les dades del meu observatori d’aficionat, situat a l’indret més alt del terme de Bétera (Camp de Túria), i també fer-ne ressò de les d’abast més global, que publiquen els organismes internacionals del ram. Així doncs, ara pertocaria fixar-me en l’hivern climàtic tot just enllestit, és a dir, el trimestre més fred de l’any (desembre, gener i febrer).

Abans, però, i aprofitant l’avançament de l’informe sobre el clima mundial el 2022, que va publicar l’Organització Meteorològica Mundial el 12 de gener passat, començaré per les dades anuals del meu punt d’observació que, pel que fa a la temperatura i si bé no s’acosten a les globals, hi mostren tendències semblants.

Al meu racó del Camp de Túria, l’any 2022 fou, amb diferència, el més càlid dels darrers 14 anys de què dispose, amb 18,6º C de mitjana, i una tendència que mostra uns preocupants 0,8º C de pujada des del 2009. Pel que fa a la pluja, fou el tercer any més plujós des del 1998, amb un total de 680 mm replegats (gràcies a una primavera rècord de pluja a l’observatori), tot i la lleugera tendència a la baixa d’aquesta pluviometria anual (-7,5 % en 24 anys).

A escala mundial, l’OMM hi indicava que el 2022 i gràcies a la persistència per tercer any consecutiu de l’episodi de “La Niña”, no havia estat un any rècord de temperatura mitjana, però es trobava entre els 8 anys més càlids mai abans registrats, que són precisament els 8 darrers, del 2015 al 2022, tots consecutius! I cada vegada és més probable que aviat s’hi superen els 1,5º C per sobre dels  valors preindustrials, límit fixat a l’Acord de París (ara mateix ens trobaríem al voltant dels +1,2º C). En contrast amb aquest pessimisme climàtic, en un comunicat de premsa anterior, del 9 de gener, l’OMM hi anunciava que la capa d’ozó segueix recuperant-se i això contribuirà a suavitzar l’escalfament global.

Quant al darrer hivern climàtic al meu indret de recollida de dades, ha resultat menys càlid que els 4 anys anteriors, amb 11,1º C de mitjana, gràcies a un febrer més fred del normal (el segon més fred dels darrers 15, després del 2012), però un gener una mica càlid i un desembre amb rècord de calor a l’observatori. Les precipitacions acumulades han estat força escasses, amb un total de 30 mm (de l’ordre d’una quarta part d’allò esperat), quedant entre els quatre anys menys plujosos del meu històric (darrere del 2019, 2016 i 2014).

L’estabilitat anticiclònica típica de l’hivern del nostre país, que segons dades del darrers anys porta una tendència a augmentar com més va més, ha estat la responsable principal del capteniment de les temperatures i la pluja d’aquest hivern. Les temperatures anormalment altes de desembre i fins a la meitat de gener s’expliquen per un bloqueig anticiclònic que afectava la meitat est peninsular, barrava el pas a les depressions atlàntiques i forçava una circulació del sud sobre nosaltres, amb masses d’aire càlid en altura, que mantenien un oratge anormalment primaveral. A partir de la meitat de gener i durant tot febrer, el bloqueig anticiclònic canviava de posició i se situava entre l’oest i el nord d’Europa, enviant-nos masses d’aire d’origen polar i continental, amb vents i entrades d’aire del nord a nord-oest, seques i fredes. Estabilitat anticiclònica que també explica l’escassa pluja caiguda, sobretot durant gener i febrer. Adjunte mapes isobàrics en superfície de l’1 i del 29 de gener, amb les diferents posicions anticiclòniques i corrents de vent actuant en sentit contrari.

Quant a l’històric de dades de l’hivern climàtic de què dispose (15 anys per a la temperatura i 25 per a la pluja) i que podeu veure a les imatges adjuntes en forma de gràfica, s’hi observa que la temperatura segueix una tendència ascendent (línia vermella de la recta de regressió), que a hores d’ara se situaria al voltant d’1,3ºC per damunt de la que teníem fa 15 anys; mentre que la pluja total recollida segueix una evolució descendent (línia blava de la recta de regressió), que a hores d’ara se situaria al voltant d’uns 40 mm per davall de la que teníem fa 25 anys (un terç menys!). Aquestes dades assenyalen clarament una evolució cap a hiverns més càlids i secs que abans.

Aprofite l’avinentesa per a fer-vos cinc cèntims de les previsions meteorològiques per a aquesta primavera climàtica (mesos de març, abril i maig) que ara comença: Segons AEMet, a la meitat est de la península Ibèrica les temperatures mitjanes seran superiors a les normals i les precipitacions acumulades normals (on hom agafa com a patró de referència la sèrie del 1981 al 2010).

Molta salut i bon oratge primaveral!