Observar, llegir, escriure

Supose que us haureu adonat que, des de fa mesos, la dèria poètica amera la meua vida de persona gran. I tot ho transforma, buscant la bellesa, també on a primer colp d’ull no es veu. El meu silenci en prosa ha esdevingut la humil música del vers per al meu propi gaudi; una petita mostra de la qual m’he atrevit a publicar ací.

Acabe de recollir i analitzar les dades del darrer hivern climàtic al meu observatori i no me n’he pogut estar de compartir-vos-les una vegada més, vista la continuació de rècords assolits en aquest període que, certament, astoren una mica i confirmen l’emergència climàtica en què vivim.

Abans, però, volia obrir-vos una finestra als meus records d’hiverns passats, la natura i la feina inclements, la bellesa i la sempre guaridora tendresa.

CAMINS D’ARGENT

Camins d’argent, espills de gebre a l’alba.
Arbres despullats, braços tibats en pregària.
Nívia llum, canelobres gelats a la filferrada.

Xiula el vent, el fred que talla com una daga.
Espetega el foc, compàs que el silenci acomboia.
Llar vora mar, el quadre s’endinsa a la becaina.

Cel·la tancada, deures de lletra i feixuga feina.
S’enlaira el sol, s’allarga a espai la llum remeiera.
Adobar l’hort, tot esperant la fada primavera.

Contreta esquena, trasbals a casa i a la taleia.
Congriar la sort, sembrar alegries a la finestra.
Estimat dolor, passa si vols, si no em distreia.

Menges de Nadal, la gola venç la temprança.
Lluna de gener, per tant de fred tan lluminosa.
Gener als llençols, la intimitat porta la tendresa.

Llargues nits, entre somnis humits i por apressa.
Ametlers en flor, albor que alegra l’esgarrifança.
Esclat de llums, desig de sol, torna de pressa!

Inicie l’informe meteorologicoclimàtic fent-me ressò d’alguns del titulars d’articles publicats, durant els mesos de desembre, gener i febrer propers, per l’Organització Meteorològica Mundial, que recullen sengles informes dels seus comitès científics i que podeu ampliar al seu portal de notícies (https://wmo.int/es/portal-de-noticias):

5/12/2023: “El ritme i impacte del canvi climàtic augmentaren dràsticament entre 2011 i 2020”.

8/12/2023: “Els informes científics de la COP28 mostren que anem en la direcció equivocada”.

12/1/2024: “L’OMM confirma que en 2023 la temperatura mundial va batre tots els rècords”.

30/1/2024: “L’OMM confirma la verificació d’un nou rècord de temperatura a Europa continental”.

5/2/2024: “Els incendis forestals causen enormes pèrdues de vides a Xile al bell mig d’onades de calor a Amèrica del Sud”.

15/2/2024: “El món va tenir el gener més càlid mai registrat”.

16/2/2024: “La crisi climàtica no és neutral quant al gènere”.

29/2/2024: “La Declaració de Kigali demana una acció climàtica més urgent”.

1/2/2024: “Febrer acaba amb una calor extrema i anormal”.

Passant a les dades recollides al meu punt d’observació meteorològica, situat al cim del terme de Bétera (Camp de Túria), el darrer hivern climàtic (desembre, gener i febrer) ha batut el rècord de temperatura mitjana de l’observatori, 12’9ºC, on gener i febrer han estat els mesos més càlids de la sèrie dels darrers 16 anys de què dispose: 12,8 i 13,7º C, respectivament. La sequera ha estat la tònica dominant, registrant-se una pluja acumulada de 19,2 mm, que està entre els 3 registres més baixos de la meua sèrie dels darrers 26 anys. I, per suposat, sense temperatures sota zero ni rosada blanca, abans meteors típics de l’hivern on visc.

Durant aquest últim període trimestral a la mediterrània occidental ha dominat l’estabilitat anticiclònica en superfície, per altra banda típica de l’hivern, i en altura les entrades de masses d’aire càlid més que no pas les fredes. I el relativament poc vent que ens ha bufat, per l’acostament de profundes depressions amb centre a l’Atlàntic, ha vingut de l’oest i, doncs, ben eixut. Arrosseguem, doncs, més de mig any de sequera, amb la corresponent emergència hídrica de pantans i companys animals i vegetals que viuen lliures a la natura. Així, doncs, la meteorologia d’aquest últim hivern ha estat una avorrida successió d’anticiclons, o un mateix anticicló, que successivament i de gaidó deixava passar entrades depressionàries atlàntiques. Tot em fa pensar en l’anunciat afebliment del corrent en jet polar, que és un facilitador dels canvis a l’atmosfera.

Pel que fa a l’anàlisi històrica de dades del meu observatori i que podeu veure a les imatges adjuntes en forma de gràfica, s’hi observa que al darrer hivern climàtic la temperatura mitjana ha seguit una tendència clarament ascendent —línia vermella de la recta de regressió—, que a hores d’ara se situaria al voltant de 1,8º C! superior a la que teníem fa 16 anys; mentre que la pluja total recollida ha seguit una evolució clarament descendent —línia blava de la recta de regressió—, que a hores d’ara se situaria prop de 60 mm menys que la que queia fa 26 anys, és a dir, prop del 50 %! inferior. Dades que confirmen una conclusió contundent pel que fa als hiverns al nostre país: la seua evolució cap al que podríem anomenar primaveres eixutes.

Com a últim punt, citaré les previsions meteorològiques per a aquesta primavera climàtica que ara comença: Segons AEMet, a la franja mediterrània de la península Ibèrica les temperatures mitjanes seran molt superiors a les normals i les precipitacions acumulades seran normals (on hom agafa com a patró de referència la sèrie del 1991 al 2020).

Molta salut i bon oratge primaveral!