Observar, llegir, escriure

Si seguiu aquestes ratlles, amb què periòdicament divulgue les dades meteorològiques del meu observatori, comprovareu que els darrers temps ho han estat de rècords; tanmateix, són fites negatives, en el sentit que malauradament ens van confirmant l’escalfament de l’oratge que patim com més va més; un canvi climàtic del qual  la primavera climàtica passada —mesos de març, abril i maig del 2023— n’ha estat un clar exemple.

Si es tractàs d’una competició esportiva o d’altre tipus, en què hom valoràs els rècords aconseguits, els de la primavera climàtica passada a la meua comarca del Camp de Túria haurien guanyat un premi important, perquè la temperatura mitjana ha resultat la més alta dels darrers 15 anys i la pluja replegada, la més escassa dels darrers 25 anys; és a dir, s’hi han obtingut les marques absolutes, en més o en menys, de l’històric de dades del meu observatori, situat a la part més alta del terme de Bétera. Lamentables rècords que han fet patir de valent la natura que ens acompanya i ens alimenta, perquè no hem pogut remullar la sequera que arrossegàvem des de començament d’any; amb la sorpresa afegida que la teòricament plujosa primavera —vegeu, sinó, l’any passat, que fou rècord de pluja a la comarca— ens hi ha eixit ben estiuenca. No a tot arreu, però. Vegem-ho.

Com venim observant els darrers temps, les situacions meteorològiques semblen patir estancaments perllongats, com l’enorme estabilitat esdevinguda des de començament d’any fins a la primera setmana de maig, amb una falca anticiclònica persistent que ha anat pegant voltes sobre el nostre país, barrant el pas a les pertorbacions atlàntiques. A partir de la segona de maig, però, gairebé al final de la primavera, el potent anticicló se situava més cap al nord i la inestabilitat al damunt nostre fou la tònica des de llavors: entrades d’aire fred en altura que, amb una certa circulació marítima, provocaven la formació de tempestes d’evolució diürna de distribució irregular a les serralades, on puntualment descarregaven força aigua, però també pedra. S’hi van produir un parell d’episodis més productius en situació de DANA: dimarts 23 i divendres 26, superant-se els 200 mm replegats en algunes comarques valencianes del sud (la Vall d’Albaida, el Comtat, la Marina) i del nord (la Plana Alta, el Baix Maestrat), respectivament. Però, com si fos una maledicció, a la meua comarca i voltants tan sols arribaven les escorrialles i ben pobres de pluja. Això ja ho té el nostre clima mediterrani: pluges més aviat escasses i força irregulars.

Abans de analitzar les dades del meu observatori, comentaré breument els darrers informes de l’Organització Meteorològica Mundial que han estat presentats a la premsa fa poc. Un dels comunicats és del 21 d’abril i tracta de l’informe definitiu sobre l’estat del clima mundial durant l’any 2022, un avançament del qual vaig comentar ací, a l’apunt corresponent a l’hivern climàtic, que podria resumir-se així: Continua avançant el canvi climàtic i les seues conseqüències en forma d’augment de sequeres, inundacions i onades de calor, és a dir, de fenòmens meteorològics extrems; així com disminució de l’extensió del gel terrestre i marí fins a mínims històrics, i augment del nivell del mar fins al seu màxim històric. El 2022 hem assolit nivells rècord de concentració de gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera. Pel que fa a la temperatura global, el període comprès entre el 2015 i el 2022 ha sigut el més càlid del que es té constància, malgrat l’efecte de refredament produït per un episodi de “La Niña” durant els tres últims anys.

Quant al comunicat de premsa del 17 de maig passat, aquest fa referència a l’anunci de l’elevada probabilitat que en els propers 5 anys les temperatures mitjanes anuals assolisquen nivells extraordinaris, perquè a l’augment dels gasos d’efecte hivernacle s’hi sumarà el fenomen natural de “El Niño”. En concret, els científics hi afirmen que hi ha un 66 % de probabilitat que, entre el 2023 i el 2027, la temperatura mitjana mundial anual a prop de la superfície supere en més d’1,5 °C els valors preindustrials durant almenys un any —valor límit fixat per l’Acord de París. També ens hi comuniquen que hi ha un 98% de probabilitat que almenys un dels propers cinc anys, així com el lustre en conjunt, siguen els més càlids mai registrats. La mateixa cançó de sempre, però que cada any ens apropa una mica més al perill a què ens enfrontem a nivell global, si seguim sense fer res de profit com fins ara.

Pel que fa a les dades de l’última primavera climàtica al meu indret d’observació, que, com he dit abans, ha resultat la més càlida i seca de la sèrie de què dispose, destacaré els seus 17,0º C de temperatura mitjana —gràcies a un març també rècord de la sèrie, amb 15,5º C de mitjana, un abril força càlid i un maig normal, a prop de la mitjana de l’observatori— i els minsos 21,4 mm de pluja acumulada en el trimestre —de l’ordre d’un 20 % d’allò esperat, gràcies a un març i un abril també excepcionals i rècords de la sèrie, amb tan sols 1,4 i 0,8 mm replegats, respectivament.

Passant a l’habitual anàlisi històrica de dades del meu observatori, en aquest cas de l’hivern climàtic —un període de 15 anys per a la temperatura i 25 per a la pluja— i que podeu veure a les imatges adjuntes en forma de gràfica, s’hi observa que la temperatura segueix una tendència ascendent —línia vermella de la recta de regressió—, que a hores d’ara se situaria al voltant de 0,8ºC per damunt de la que teníem fa 15 anys; mentre que la pluja total recollida segueix una evolució lleugerament descendent —línia blava de la recta de regressió—, que a hores d’ara se situaria uns 5 mm per davall de fa 25 anys —un escàs 3 % de dèficit, que confirmaria que, durant els darrers 25 anys de la meua finestra d’observació, la pluja mitjana acumulada a les primaveres, d’estiu i d’hivern, pràcticament no es veuria afectada pel canvi climàtic, mentre que sí ho estaria l’hivern i, en menor mesura, l’estiu.

Aprofite l’avinentesa per a fer-vos cinc cèntims de les previsions meteorològiques per a aquest estiu climàtic que ara comença: Segons AEMet, a la meitat est de la península Ibèrica les temperatures mitjanes seran molt superiors a les normals i les precipitacions acumulades també superiors a les normals (on hom agafa com a patró de referència la sèrie del 1981 al 2010).

Molta salut i bon oratge estiuenc!