Observar, llegir, escriure

Al remat, a setembre hem pogut desempallegar-nos de la calor abrusadora d’aquest estiu passat, però no ha estat gens ràpid ni senzill. Al meu observatori, no fou fins dimarts 20, a tocar de l’equinocci, que les mínimes baixaren dels 20º C, és a dir, les nits deixaren de ser tropicals. En aquest context, el setè mes del calendari primitiu romà a l’indret on visc ha resultat prou més calorós del que era normal a finals del segle passat, amb una temperatura mitjana tan sols una dècima per sota de la màxima de la sèrie, esdevinguda el 2014. El vent dominant hi ha bufat de component oest i, lligat a això, la pluja hi ha caigut escassa, en contrast amb altres comarques de més al nord i sud del País Valencià, on han estat intenses però de distribució força irregular, produint-se inundacions puntuals en indrets costaners si fa no fa habituals, com ens té acostumats aquest oratge maldestre que no sap ploure.

Quant a notícies d’abast mundial relacionades amb el clima i esdevingudes durant el primer mes del nou curs lectiu, volia destacar-ne dues:

1- Un nou informe d’Units en la Ciència. Com l’any passat per aquestes dates, el 13 de setembre en concret, els organismes de l’ONU encarregats del clima i altres organitzacions científiques estatals, sota l’emblema “Units en la Ciència”, han emès un nou comunicat de premsa sota el títol “Estem avançant en la direcció equivocada”, que un any més se centra en avaluar l’estat actual de les dades dels gasos d’efecte hivernacle, les temperatures globals, les prediccions climàtiques i els seus punts crítics, el canvi climàtic urbà, els efectes dels fenòmens meteorològics extrems i les alertes prematures.

S’hi fa insistència que, si no es prenen mesures força més ambicioses que les adoptades fins ara, les conseqüències físiques si econòmiques seran cada vegada més devastadores. S’hi informa de nou màxims de temperatura mitjana global i de concentració dels gasos d’efecte hivernacle, i la necessitat d’incrementar en set vegades l’objectiu de la seua reducció per a poder mantenir el límit d’escalfament global en 1,5º C, acordat a París. També hi fan esment de l’augment dels fenòmens meteorològics extrems arreu del món, amb rècords de sequeres, pluges torrencials, onades de calor, tempestes violentes o incendis forestals (per exemple: crescudes al Pakistan i sequeres a la Xina, la Banya d’Àfrica i els EUA).

Com en altres cites semblants, el Secretari General de l’ONU, senyor Guterres, hi fa una crida desesperada: “L’informe d’Units en la Ciència d’enguany demostra que els impactes del canvi climàtic s’estan endinsant en un territori desconegut de destrucció. Dissortadament, mentre aquests símptomes empitjoren ràpidament, any rere any seguim perseverant en redoblar aquesta dramàtica addicció als combustibles fòssils.” Per la seua banda, en Petteri Taalas, Secretari General de l’Organització Meteorològica Mundial (OMM), hi demana ampliar a major escala la utilització dels sistemes d’alerta prematura, per a facilitar la resiliència de les comunitats més vulnerables als riscos climàtics actuals i futurs; un objectiu la priorització del qual l’OMM es compromet a mantenir durant els propers 5 anys.

Malaraudament, aquestes conclusions són un déjà vu d’altres d’informes anteriors i el seu to alarmista potser servisca per a conscienciar més ciutadans i governs, però ens remeten a un “cal fer” sense poder real per a solucionar el problemes, la qual cosa ens demostra una vegada més, i en un assumpte més, la inoperància d’aquest organisme mundial per a prendre decisions globals.

2- Una nova vaga mundial pel clima. El 23 de setembre, dia de l’equinocci de tardor, fou convocada una vaga estudiantil per protestar de la manca de resposta adequada dels governs davant l’emergència climàtica que vivim i que aquest estiu se’ns ha mostrat de valent, amb un nou rècord de calor a moltes regions del Globus, especialment a la nostra península Ibèrica, d’on n’han derivat altres rècords de devastació, quant a incendis forestals (més de 300.000 ha calcinades) i morts per colps de calor (2.200). Per al nostre subcontinent europeu aquest estiu ha suposat la pitjor sequera coneguda en segles. Com ens recorden a la convocatòria, res d’això no és una dissortada casualitat: són les conseqüències d’un canvi climàtic que avança acceleradament davant la passivitat completa dels governs i els grans poders econòmics. Si segueix així, el sistema capitalista i l’ànsia de beneficis de la burgesia internacional enfonsaran una gran part de la població, si més no, en la fam i l’empobriment. Hi assenyalen els responsables: unes desenes d’empreses de combustibles fòssils i un centenar de multinacionals que emeten el gruix del diòxid de carboni en excés. Els estudiants, que tenen quasi tota la vida per endavant i són prou conscients de tot plegat, són el primers que no es resignen a hipotecar així el seu futur, ineludiblement lligat al del medi ambient, que el capitalisme està malmetent. Fem-los costat!

Pel que fa al resum de les dades meteorològiques del darrer setembre, recollides al meu observatori d’aficionat, ací us deixe l’habitual quadre resum de dades i la tria de les gràfiques més significatives de l’estació automàtica.

Poca cosa sabem de l’oratge del mes següent, més enllà de l’obvietat del refrany: “Setembre i octubre són els mesos que més s’ajunten”; però, com que desitjar és de franc, hi demanem pluja i fresca copioses i moderades; que “L’octubre mullat, assolellat i fred fa sortir el bolet”.