Observar, llegir, escriure

Veníem d’un juliol canicular realment històric, però agost del 2022, sobretot durant la primera quinzena, no s’ha quedat enrere, en batre el rècord de temperatura mitjana més alta al meu observatori i portar-nos una extraordinària onada de calor, reforçada per la circulació de ponent. Des del punt de vista fenològic, he observat com les primeres figues de la meua figuera s’han assecat abans de madurar (“Cada cosa al seu temps, com les figues a l’agost”).

Les dates de la inclement calorada han coincidit prou bé amb les de l’onada de l’any passat, del 12 al 15 del mes, però les temperatures de l’episodi extrem han estat superades amb escreix per les d’enguany: de 3 a 4º C per sobre al meu observatori, tant màximes com mínimes. També enguany s’hi repetien els esclafits càlids, les tempestes seques i el risc extrem d’incendis, que malauradament han cremat a molts indrets del País Valencià, sobretot, a Begís i la Vall d’Ebo, cremant descontrolats durant dies, amb desenes de milers d’hectàrees afectades. Quant a pluja recollida, ha sigut propera al valor esperat. Pluges associades a escasses entrades d’aire fresc a partir de la segona quinzena, que ens han regalat unes hores de bonança entre tanta calor, sumades al natural refredament per la dilatació de les nits (“A l’agost, a les 7 es fa fosc”, on les 7 de la nit, hora solar, corresponen a les 9 de la nit en el destarifat horari actual).

En aquest mes tòrridament excepcional —com també ho han estat maig, juny i juliol d’enguany!— he considerat interessant retornar, per aquesta ocasió, al meu vell costum de reproduir ací els apunts setmanals del meu diari meteorològic, que, si bé tenen un abast geogràfic més aviat reduït, ens faran prendre esment de l’evolució de l’abrusador oratge agostenc d’enguany a les nostres valls mediterrànies:

1ª setmana: Veníem de dos mesos d’estiu força anormals i semblava que agost volia continuar igual, cosa terrible si partim del fet que aquest és el mes més càlid de l’any a les comarques litorals i prelitorals del nostre país, per la proximitat de la mar, que llavors assoleix el seu pic termomètric anual. Hem començat el mes con deixàvem juliol, amb una nova entrada d’aire saharià i la mar força calenta, més del normal, portant-nos temperatures força altes a migdia i nits tòrrides (per damunt dels 25º C), incrementades sensorialment per l’alta humitat del vent marítim. Agost és també el mes més bascós o xafogós de l’any, que et fa suar de valent quan et bellugues al sol i no et deixa dormir sense ventilador o aire condicionat.

2ª setmana: Continuació de la canícula extraordinària que portàvem estancada des de setmanes enrere (més aviat des de tres mesos ençà!), que malauradament es reforçava a partir de divendres 12 i el cap de setmana per la circulació de l’oest. Tan sols ens quedava l’esperança anunciada d’un canvi d’oratge més endavant, la típica refrescada de la segona quinzena d’agost. Abans, però, amb el vent de llebeig/ ponent que s’afegia a l’onada de calor, el drama estava servit: s’esdevenia la situació meteorològica més temuda, la que ens portava l’oratge més abrusador: “De ponent, ni gent ni vent”. La situació d’un tàlveg fred a l’oest peninsular afavoria una circulació del sud al nostre est, arrossegant pols del desert, que ens portava una calorada extrema, tòrrida, eixuta i sufocant, amb força tempestes seques, esclafits càlids (com el que va provocar un accident mortal a Cullera), alt risc d’incendi (que es feia dissortadament present a la Vall d’Ebo i a Begís) i de colps de calor a les persones i els altres essers vius que l’habitem. S’hi assolien temperatures ben extremes: divendres 12: 37º C de màxima (però s’arribava a vora 45º C a indrets de la Costera i la Ribera, dades d’AVaMet), dissabte 13 i diumenge 14: 27º C de mínima (amb vents moderats de l’oest) i 40º C de màxima (però 43º C al Baix Segura, dissabte, i també 40-41º C al llarg de tota la franja central prelitoral valenciana, diumenge; dades d’AVaMet). Les festes de Bétera començaven ben ardents, sense necessitat de coets.

3ª setmana: L’esperat canvi d’oratge arribava dimecres 17 en forma d’entrada freda pel nord, que allunyava la forta calor i ens acostava tàlvegs actius que, amb el vent d’un mar ben calent, feien desenvolupar tempestes força violentes, més quan més al nord del país. Ruixats curts però d’alta intensitat, abundant aparell elèctric, pedregades i vents forts associats a tempestes que es repetien durant la nit. Al meu observatori descarregaven un parell de tempestes nocturnes, replegant en total 4,2 mm. A partir de llavors, les temperatures es desinflaven i l’estiu retornava a situacions més normals, però tolerables, amb circulació de l’oest. Tanmateix, conforme ens acostàvem al cap de setmana, tornava a envair-nos una massa d’aire procedent del nord d’Àfrica i ens retornava a la canícula, a partir sobretot de diumenge, no tan extrema com a principi de mes, perquè les nits ja eren prou llargues.

4ª setmana: Domini anticiclònic amb baixa tèrmica peninsular, vent en règim de marinades, forta calor i xafogor conforme avançàvem la setmana. Però, a la vesprada i nit de dijous 25 i divendres 26, l’acostament de masses d’aire una mica més fresquetes en altura feia desenvolupar tempestes, que al meu observatori descarregaven 3 i 2,6 mm respectivament (però superant-se els 50 mm en alguns punts concrets del país), fent baixar les mínimes al voltant dels 20º C. Malgrat el petit refrescament, l’estiu canicular no se’n volia anar, perquè els pronòstics per a la resta del mes seguien anunciant noves entrades d’aire càlid tropical.

5ª setmana (3 dies):  Després d’un dilluns canicular, dimarts 30 un tàlveg fred entrant pel sud-oest peninsular es conjuminava amb la baixa tèrmica estiuenca i el vent de mar, fent desenvolupar tempestes violentes que arribaven a poqueta nit, descarregant al meu observatori, amb forts vent i intensitat de pluja (fins a 110 mm/h), 14 mm ben bons per a l’assedegada coberta vegetal (malauradament, més amunt, a prop del Pirineu, una històrica pedregada, amb boles de gel que superaven els 10 cm, hi provocava destrosses materials i transeünts ferits). El dia de comiat, però, vingueren les tornes en forma de ponentada d’alt nivell, superant-se a la meua estació els 36º C de màxima. Certament, un agost i un estiu per a oblidar, si no fos que ens hi haurem d’acostumar (L’Organització Meteorològica Mundial dixit), per efecte del canvi climàtic capitalogènic.

Tot seguit adjunte l’habitual quadre resum de dades i la tria de les gràfiques més significatives de l’estació automàtica, corresponents al meu observatori d’aficionat durant el proppassat agost.

No sé si, al remat, també haurem de resar per a tenir un setembre normal, és a dir, més primaveral. Tant de bo siga així!