(anys 1953 i 1954) Me’n recordo de la meva àvia quan triava llenties. Era una de les poques ocasions que el llum del menjador d’aquell fosc principal del carrer Diputació s’encenia amb totes les bombetes alhora. Aleshores l’àvia estenia per damunt de l’hule de la taula el contingut de la paperina de llenties que acabava
(25 de desembre de 1962) Me’n recordo del dinar de Nadal de 1962, l’any de la Gran Nevada a Barcelona. La nit anterior els pares, mon germà i jo havíem anat a Corbera de Llobregat amb una expedició organitzada per una entitat que es deia “Hermandades del Trabajo” i amb la qual mon pare estava molt relacionat per assistir a la primera
(Any 1976) Me’n recordo de com li agradava, de petit, al noi gran de casa contemplar el paviment de Joan Miró de la Rambla. Un bon dia de 1976 (ell deuria tenir un any acabat de fer) passejàvem pel Pla de l’Os quan, des de la cadireta, va començar a bellugar-se i a fer grans gesticulacions mirant alternativament a terra
(Any 2004) Me’n recordo del dia que l’Assumpció Maresma em va parlar per primera vegada dels Blocs… (n’hi ha més) Me’n recordo del dia que l’Assumpció Maresma em va parlar per primera vegada dels Blocs. Era un matí de finals de març de fa set anys i em va telefonar a la feina. Em va explicar que
(any 1985) Me’n recordo del dia que ens va trucar el director de la sucursal de Banca Catalana del nostre barri… (n’hi ha més) Me’n recordo del dia que ens va trucar el director de la sucursal de Banca Catalana del nostre barri. “Vull fer-los una proposta que els semblarà una mica estrambòtica, però que
(Anys 1954-1957) Me’n recordo d’aquella manera tan peculiar que tenien a casa per referir-se a l’avi Domingo. Es va morir vint-i-nou dies després del meu naixement i els meus primers records estan associats a l’àvia, la tieta, mon pare i ma mare parlant d’un tal “salsigui” quan parlaven del difunt. No va ser fins molts
(anys 1960-1962) Me’n recordo que de ben jove ja era un repel·lent malalt dels jocs de paraules… (n’hi ha més) Me’n recordo que de ben jove ja era un repel·lent malalt dels jocs de paraules. Als inicis de TVE als estudis de Miramar feien un programa de moda i alta costura que es deia “Estilo”.
(anys 1957-1962) Me’n recordo que quan, de petit, demanava a mon pare que m’expliqués coses de la guerra sempre es negava a dir-me’n res… (n’hi ha més) Me’n recordo que quan, de petit, demanava a mon pare que m’expliqués coses de la guerra sempre es negava a dir-me’n res. O quasi, perquè a força de posar-me pesat vaig arribar a saber que s’havia fet farts de caminar
(Any 1978) Me’n recordo de la primera vegada que el noi gran de casa es va trobar cara a cara amb un home de raça negra… (n’hi ha més) Me’n recordo de la primera vegada que el noi gran de casa es va trobar cara a cara amb un home de raça negra. Va ser a l’ascensor
(febrer de 1957) Me’n recordo dels primers aldarulls a la Universitat de Barcelona, ara fa cinquanta-quatre anys…(n’hi ha més) Me’n recordo dels primers aldarulls a la Universitat de Barcelona, ara fa cinquanta-quatre anys. Jo era a punt de complir-ne 7 i anava a l’escola de les Franciscanes de la plaça de la Universitat. Tot i que era un col·legi per nenes, les monges
(Anys 1955-1957) Me’n recordo de les emissores d’ona curta que es captaven a la ràdio del menjador de casa. Per sintonitzar-les s’havia de girar un botó cap a la dreta i automàticament la llum que il·luminava el dial passava a ser de color vermell. M’atreia la música àrab que constantment s’hi sentia barrejada amb un munt d’interferències
(Any 2010) Me’n recordo del pare, avui que fa un any que es va morir… (n’hi ha més) Me’n recordo del pare, avui que fa un any que es va morir. Me’n recordo dels tres mesos i mig que va durar la malaltia i de com el seu cervell, després de l’atac, habitava un planeta fosc i inabastable. Recordo tot el
(anys 1963-1964) Me’n recordo del senyor Sáenz i del dia que ens va explicar què és una paradoxa… (n’hi ha més) Me’n recordo del senyor Sáenz i del dia que ens va explicar què és una paradoxa. Va ser un dels millors professors que he tingut mai. Ens ensenyava llatí, literatura, gramàtica i història a tercer i
(any 1962) Me’n recordo del dia que vaig entendre com funcionen els fusos horaris. Era a la cuina al costat de ma mare que preparava el sopar i per la ràdio explicaven l’acollida que estava rebent l’astronauta John Glenn pels carrers de Nova York. Quan el locutor va dir que eren les dues de la
(aprox. 1960) Me’n recordo d’una escola que es deia Nausica… (n’hi ha més) Me’n recordo d’una escola que es deia Nausica. Estava (em sembla que encara hi és) al carrer Muntaner i hi passàvem pel davant cada vegada que anàvem a veure el doctor Bierge. Un dia vaig preguntar a ma mare per aquell nom tan estrany. “Serà Nàutica. Es deuen