(anys 1957-1960) Me’n recordo de la imatge desconsolada d’una dona buscant enmig de la gentada el seu fill perdut a la plaça de l’Univers de la Fira de Mostres. I, sobretot, recordo un comentari de l’àvia Juanita que venia a dir que, de la mateixa manera que el Nen Jesús es va escapolir cap al Temple de Jerusalem a discutir amb
(Anys 1958-1962) Me’n recordo de quan, amb els pares, alguns diumenges anàvem a oir missa a l’ermita de Bellvitge, una esglesiola situada enmig de camps uns quilòmetres després de deixar Barcelona -a mà dreta, passada la Pepsi-Cola- per la carretera de Castelldefels. Els primers anys els quatre de casa hi anàvem amb la Vespa (matrícula B-155.161) i el “sidecar”,
(Any 1960 i següents) Me’n recordo de la manera com feia fotografies mon pare. Un cop havia triat el model parava molta atenció en la posició del sol mentre regulava l’obertura del diafragma i calculava la distància. A continuació obria una mica les cames i s’assegurava de tenir els dos peus fixos a terra i el cos -amb l’eix de la columna vertebral
(Anys 1960-1965) Me’n recordo dels dos gravats d’imitació de pergamí que el pare es va entestar a comprar-nos a mon germà i a mi… (n’hi ha més) Me’n recordo dels dos gravats d’imitació de pergamí que el pare es va entestar a comprar-nos a mon germà i a mi un dia que els va veure a l’aparador d’una botiga
(Anys 1955-1956) Me’n recordo de quan sentia dir a la gent gran de casa l’expressió “Alabat siga Déu”… (n’hi ha més) Me’n recordo de quan sentia dir a la gent gran de casa l’expressió “Alabat siga Déu”, una frase que jo -als meus cinc o sis anys- interpretava com si algú engegués Déu cap a un
(Anys entre 1954 i 1970) Me’n recordo del so insistent de les botzines quan un cotxe portava un ferit a la “casa de socorro”, el dispensari que teníem molt a prop de casa… (n’hi ha més) Me’n recordo del so insistent de les botzines quan un cotxe portava un ferit a la “casa de socorro”, el dispensari que
(anys 1953 i 1954) Me’n recordo de la meva àvia quan triava llenties. Era una de les poques ocasions que el llum del menjador d’aquell fosc principal del carrer Diputació s’encenia amb totes les bombetes alhora. Aleshores l’àvia estenia per damunt de l’hule de la taula el contingut de la paperina de llenties que acabava
(25 de desembre de 1962) Me’n recordo del dinar de Nadal de 1962, l’any de la Gran Nevada a Barcelona. La nit anterior els pares, mon germà i jo havíem anat a Corbera de Llobregat amb una expedició organitzada per una entitat que es deia “Hermandades del Trabajo” i amb la qual mon pare estava molt relacionat per assistir a la primera
(Any 1976) Me’n recordo de com li agradava, de petit, al noi gran de casa contemplar el paviment de Joan Miró de la Rambla. Un bon dia de 1976 (ell deuria tenir un any acabat de fer) passejàvem pel Pla de l’Os quan, des de la cadireta, va començar a bellugar-se i a fer grans gesticulacions mirant alternativament a terra
(Any 2004) Me’n recordo del dia que l’Assumpció Maresma em va parlar per primera vegada dels Blocs… (n’hi ha més) Me’n recordo del dia que l’Assumpció Maresma em va parlar per primera vegada dels Blocs. Era un matí de finals de març de fa set anys i em va telefonar a la feina. Em va explicar que
(any 1985) Me’n recordo del dia que ens va trucar el director de la sucursal de Banca Catalana del nostre barri… (n’hi ha més) Me’n recordo del dia que ens va trucar el director de la sucursal de Banca Catalana del nostre barri. “Vull fer-los una proposta que els semblarà una mica estrambòtica, però que
(Anys 1954-1957) Me’n recordo d’aquella manera tan peculiar que tenien a casa per referir-se a l’avi Domingo. Es va morir vint-i-nou dies després del meu naixement i els meus primers records estan associats a l’àvia, la tieta, mon pare i ma mare parlant d’un tal “salsigui” quan parlaven del difunt. No va ser fins molts
(anys 1960-1962) Me’n recordo que de ben jove ja era un repel·lent malalt dels jocs de paraules… (n’hi ha més) Me’n recordo que de ben jove ja era un repel·lent malalt dels jocs de paraules. Als inicis de TVE als estudis de Miramar feien un programa de moda i alta costura que es deia “Estilo”.
(anys 1957-1962) Me’n recordo que quan, de petit, demanava a mon pare que m’expliqués coses de la guerra sempre es negava a dir-me’n res… (n’hi ha més) Me’n recordo que quan, de petit, demanava a mon pare que m’expliqués coses de la guerra sempre es negava a dir-me’n res. O quasi, perquè a força de posar-me pesat vaig arribar a saber que s’havia fet farts de caminar
(Any 1978) Me’n recordo de la primera vegada que el noi gran de casa es va trobar cara a cara amb un home de raça negra… (n’hi ha més) Me’n recordo de la primera vegada que el noi gran de casa es va trobar cara a cara amb un home de raça negra. Va ser a l’ascensor