Totxanes, totxos i maons

(anys 1957-1962)

Me’n recordo que quan, de petit, demanava a mon pare que m’expliqués coses de la guerra sempre es negava a dir-me’n res…

(n’hi ha més)

Me’n recordo que quan, de petit, demanava a mon pare que m’expliqués coses de la guerra sempre es negava a dir-me’n res. O quasi, perquè a força de posar-me pesat vaig arribar a saber que s’havia fet farts de caminar per camps i muntanyes, que havia fet íntima amistat amb totes les xinxes, puces i polls de les rodalies per on passava i que carregava un fusell txec amb el qual mai no va disparar ni un sol tret.

Amb els anys, a mesura que anava coneixent pel meu compte els detalls d’aquella guerra que va marcar la seva generació, vaig deixar de fer-li la pregunta. No sé si mon germà va tenir més sort, però fa tres o quatre anys l’Albert, el seu fill petit, va aconseguir el que semblava impossible: amb el pretext d’un treball escolar sobre la vida dels avis va aconseguir enregistrar una conversa d’una hora amb mon pare en la que entrava en detalls sobre la seva biografia en general i aquest període en particular.

Quan, ara fa un any, el pare es va morir mon germà em va passar una còpia d’aquella xerrada i encara no he tingut ànims d’escoltar-la. Una cosa similar em passa amb els papers antics que he heretat i que estic catalogant, fitxant i classificant: hi ha un bon plec de cartes escrites pel pare des del front -amb les respostes dels seus des de Barcelona- que tampoc m’he decidit a analitzar en profunditat.

Sé que un dia no gaire llunyà ho faré però ara com ara no tinc pressa. És com si aquell lacònic (però eloqüent) “les guerres no s’expliquen” que una vegada em va deixar anar a tall de resposta encara ressonés dins del meu cap i bastís un mur de pudor i de respecte que tard o d’hora acabarà caient. Però encara no… 

—————————————————————————————–

(Trobareu tots els “Me’n recordo” aquí i també a la columna de categories que teniu just a la dreta de la pantalla)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!