Quan la sanitat esdevé un negoci, guanyar calers és el seu objectiu principal. A les assegurances privades de salut els convé la gent malalta crònica, que se sotmeta a tractaments especialitzats que els deixen molta caixa, que consumisca bona cosa de medicaments, dels que engreixen els guanys de les farmacèutiques, una part dels quals reben
Les lectures que avui ressenye són derivades de la presentació a l’Ateneu de Bétera de la darrera novel·la de Fèlix Edo Tena per part de l’autor; un escriptor i obra que llavors vaig conèixer i em van menar a interessar-m’hi primerament. A l’acte, el professor i novel·lista confessava tenir un estil d’escriptura més aviat directe
Ja sabem com les gasta el poder institucional legal –i l’il·legal– d’aquest regne d’espanya, al servei de les elits extractivistes amb seu a la capital, quan se li obliga a replantejar la seua ideologia imperialista espanyola, abillada amb un patriotisme fal·laç, però farcida de corrupció i diners; diners que xuclen a la perifèria i no
“El meu món, la meva Terra, és una ruïna. Un planeta assolat per l’espècie humana. Ens vam multiplicar i vam engolir-ho tot i vam lluitar fins que no va quedar res, i llavors vam morir. No dominàvem ni l’apetit ni la violència; no ens vam adaptar. Ens vam destruir a nosaltres mateixos. Però primer vam
“L’amor, la simpatia i el sacrifici tenen, sens dubte, un paper importantíssim en el desenvolupament progressiu dels nostres sentiments morals. La base de la societat humana, però, no és l’amor i ni tan sols la simpatia. És la consciència –encara que només sigui en l’estadi instintiu— de la solidaritat humana. És el reconeixement inconscient de
“Havia de viure, continuar la lluita, sacrificar-se per mantenir encesa la fràgil flama del record, la memòria dels caiguts. Havia de sobreviure per explicar la veritat quan tot s’acabés, assenyalar els culpables i mostrar al món el preu pagat pels innocents, combatre la barbàrie amb totes les seves forces perquè tots aquells éssers sepultats als
A Fernando Conde Torrens (Irún, 1945), doctor Enginyer Industrial, professionalment dedicat primer a la indústria i després a la docència com a professor a la Universitat de la Rioja, sempre li ha interessat saber els perquès de la cultura en què li ha tocat viure i, des del 1984, li va entrar el cuquet de
La innovació constant de la nostra societat capitalista ens ompli els aparadors i els mitjans de propaganda de nous productes i ofertes de serveis, la major part del quals diuen satisfer unes necessitats que més aviat són creades artificialment per a fomentar el consumisme; un parany, un vici modern atiat per la publicitat que ha
“Kapuscinski ens deia que la primera víctima de la guerra és la veritat i amb els documentals de les guerres dels Balcans de la BBC vam entendre el poder dels mitjans de comunicació per crear odi i potenciar les diferències. […] Sort dels llibres […] que ens van ajudar a entendre causes i perquès […],
“El feixisme consisteix en una amalgama de violència brutal, terrorista, i fraseologia revolucionària fal·laç que connecta demagògicament amb les necessitats i estat d’ànim d’àmplies masses de productors.” (“Com combatre el feixisme i vèncer”, Clara Zetkin, 1923; traduït i reeditat per Tigre de Paper el 2019, i citat a “Tothom pot ser antifa”, Tigre de Paper,
“Penso que la contribució més gran que puc fer durant aquesta pandèmia no són els consells sobre el control de la infecció, sinó l’exemple que el poder no s’ha d’acceptar de forma acrítica, ni el caciquisme ni l’statu quo. No és acceptable assumir que hi ha problemes que no es poden resoldre quan això no
A l’apunt anterior us presentava un recull de biografies que en Pere Foix i Cases (1893-1978) va escriure al seu exili mexicà, anomenat “Apòstols i mercaders”, que el 2019 fou reeditat per Tigre de Paper i que considere imprescindible per a conèixer un bocí d’història del nostre país massa colps silenciada i servar la memòria
“Quan l’ànima d’un poble sofreix, tota la vida n’és pertorbada. Els esperits vivents s’agiten i els que tenen un cor noble, immaculat, van al sacrifici.” (Leonid Andréiev citat a “Apòstols i mercaders”, Pere Foix, 1957). L’egoisme i la cobdícia de l’ànima humana són tals que com més tenim més volem, com passa amb els qui
En aquest apunt volia fer cinc cèntims de l’obra de recerca etnogràfica que ha merescut el 9è Premi d’Investigació Etnogràfica Joan Francesc Mira: “La colectivización anarcosindicalista en la Guerra Civil española. Pervivencias temporales y desmemoria en el presente alcoyano”, d’Ángel Mora Castillo, editat per Neopàtria i l’Associació Valenciana d’Antropologia al 2020, nº 19 de la
Des que el vint-i-cinc de desembre, superada la setmana del solstici, la durada del dia solar avançava un minut, aquest temps, molt a poc a poc, no ha parat de créixer i per Ninou ja en són 4, de minuts; ben pocs com el migrat sou dels assalariats més explotats per les cobdicioses elits, en