Observar, llegir, escriure

Canvi climàtic, crítica literària, ciència, consciència social, des del Camp de Túria.

26 d'abril de 2021
0 comentaris

Ni oblit ni perdó! Apòstols assassinats per mercaders (1).

Quan l’ànima d’un poble sofreix, tota la vida n’és pertorbada. Els esperits vivents s’agiten i els que tenen un cor noble, immaculat, van al sacrifici.” (Leonid Andréiev citat a “Apòstols i mercaders”, Pere Foix, 1957).

L’egoisme i la cobdícia de l’ànima humana són tals que com més tenim més volem, com passa amb els qui posseeixen la major part de les riqueses d’aquest món. La burgesia catalana de començaments dels segle XX s’anava enriquint i sobretot durant la Gran Guerra Europea, en augmentar la demanda dels productes que produïen les seues fàbriques. En les festes i actes que organitzaven gaudien i gallejaven del seu estatus, balafiant els guanys que havien aconseguit gràcies a la dominació i explotació dels seus obrers, però no volien sentir ni parlar de compartir-los amb ells.

Malgrat l’ajut considerable de l’adoctrinament religiós a les escoles i la societat, i del poder dissuasiu de les lleis, creades per polítics i governs, i aplicades per jutges amb la violència de les forces armades (en poques paraules, amb l’ajut de l’Estat, institució d’institucions muntat al seu servei), les idees de lluita per l’emancipació de tal esclavatge anaven fent forat a les classes subalternes, on els elements més formats i decidits de les quals feien la passa de demanar públicament les millores a què tenien dret pel fet de ser persones; un coratge que els portava a ser empresonats una i altra vegada, amb o sense judici, a haver d’exiliar-se o amagar-se i fins i tot a morir a mans de la guàrdia civil (aplicant la “llei de fugues” creada ad hoc), l’exèrcit o algun pistoler a sou.

Som al bell mig d’un luctuós centenari del qual trobe que se n’ha parlat poc, potser perquè esguita de sang la memòria d’alguns avantpassats dels amos del capital, que de sempre han controlat la majoria dels mitjans informatius. Es tracta de l’onada d’assassinats de destacats militants sindicals, que demanaven salaris i condicions de feina més justes, a mans de mercenaris a sou de la patronal catalana, amb protecció dels governadors civils i els caps de la policia del moment: l’anomenat pistolerisme patronal, esdevingut entre 1918 i 1923. Una actuació criminal que hom ha volgut justificar en base a un altre pistolerisme obrer, que va ser reactiu i en alguns casos de dubtosa autoria, a més d’haver estat ideològicament combatut per alguns dels dirigents sindicals vilment assassinats, uns homenots de la lluita dialogant pels drets dels obrers, apòstols en el sentit etimològic del terme (mandatari amb autoritat delegada), sindicalistes d’ideologia anarquista que mereixen ser respectats i honorats com cal.

Una ideologia encara estigmatitzada i criminalitzada avui pels guardians de l’ordre establert, al servei d’una societat jerarquitzada i desigual per la força de les armes i les lleis. Una ideologia que s’associa al desordre i la violència indiscriminada; però que realment cerca una estructura, un ordre social decidit democràticament i horitzontalment per tot el poble afectat, sense jerarquies, en llibertat de debò. La forta càrrega d’individualisme d’alguns corrents del pensament anarquista o llibertari, conjuminada amb alguns elements més eixelebrats, de joventut impetuosa i irreflexiva, i la no gens menyspreable actuació d’infiltrats en un moviment polític i social de tarannà obert, han provocat actuacions violentes, convenientment inflades i repetides pels altaveus oficials, que han determinat una “llegenda negra” que ha fet forat fins i tot en el llenguatge més col·loquial (fins i tot aquest tòpic domina en la presentació, a càrrec del socialista Manuel Serra i Moret, del llibre de què us vull parlar tot seguit; opinió no compartida per l’autor, però que es va veure obligat a posar-la en base a la seua amistat i als favors que li devia). Però anarquia és també i sobretot escola racionalista avançada al seu temps, ecologisme, naturisme, llibertat sexual, ateneu, lectura compartida, estudi, diàleg, discrepància amb respecte i germanor, col·lectivisme, autogestió, assemblea, democràcia directa, responsabilitat, afinitat, compromís, llibertat que és fruit de la igualtat, suport mutu.

En aquest sentit, resulta imprescindible la lectura de les biografies d’aquestes honorables figures del sindicalisme anarquista català i mundial, que us presentaré tot seguit; un recull escrit pel que en fou un dels seus destacats protagonistes amb dades de primera mà, resultat d’una estreta convivència en la lluita i en la vida. Es tracta d’“Apòstols i mercaders” de Pere Foix, obra escrita i publicada al seu exili a Mèxic el 1957, reeditada el 1976 al nostre país (amb correccions per a poder passar la censura d’aleshores) i la darrera, refosa i completa, per l’editorial Tigre de Paper el 2019, amb introducció i edició a cura d’Antoni Estradé i Ariadna Fitó, professors de Sociologia de la UAB, entre d’altres títols i activitats. Pere Foix és conegut, en el seu vessant literari, com un bon escriptor de biografies i aquesta de què us parlaré és una de les més lloades.

De mercaders el llibre n’està ple: confidents, pistolers, falsos idealistes i governants assassins que, a més, cerquen el poder per enriquir-se.” (carta de l’autor a Serra i Moret el 18/05/1954).

Com els altres protagonistes de la lluita sindical de començaments del segle XX, en Pere Foix i Cases (Torà, 1893 – Barcelona, 1978), nasqué en una família de classe obrera i fou de formació autodidacta. Encara adolescent començà a voltar pel món, concretament feu cap a l’Argentina i anys després a França, on va fer oficis diversos i coneixença amb activistes d’idees anarquistes d’arreu del món. En tornar a Catalunya el 1919, s’integrà a la CNT, esdevenint un militant destacat i fent amistat amb Salvador Seguí, Ángel Pestaña i Joan Peiró, entre d’altres. Apassionat de les lletres, des de ben jove ja escrivia articles a diverses publicacions periòdiques llibertàries i diaris de l’època, primer a França i després a Barcelona i arreu. Com el seus companys de sindicat, fou empresonat diverses de vegades i durant la dictadura de Primo de Rivera hagué d’exiliar-se a França. Amb l’arribada de la Segona República, a poc a poc anà apropant-se a Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), va treballar a l’oficina de premsa de la Generalitat i publicà els seus primers llibres en català. La victòria del feixisme a la guerra del 1936 a 1939 el va empènyer un altre colp a l’exili, primer a França i uns mesos després a Mèxic, on, mantenint la seua activitat periodística, va centrar-se a desenvolupar la seua passió literària en forma de novel·les, assaigs i biografies, gènere aquest darrer en què va reeixir. Llegint el seu “Apòstols i mercaders” (Tigre de Paper, 2019) podrem reviure alguns esdeveniments històrics poc coneguts i apropar-nos al tarannà d’alguns dels seus companys de vida i obra: Joan Roigé, Josep Mª Foix, Salvador Seguí, Ángel Pestaña, Joan Peiró i Eusebi C. Carbó.

En alguns dels paràgrafs del llibre podem trobar les raons ideològiques de l’evolució política de l’autor de obra des de l’anarcosindicalisme –contrari a la intermediació dels partits polítics— cap a ERC. Per una banda tenim la qüestió nacional mal resolta per la CNT i l’anarquisme, que considerava (considera?) l’Estat espanyol com a nació però no pas Catalunya i a més a més entrebancava l’expressió en català als actes públics. I per altra que veia més factible, amb partits com ERC, afavorir, com a pas previ per a aconseguir la desitjada desaparició de l’Estat, la seua transició cap a funcions purament administratives i no autoritàries; tot i que, per uns o altres motius (la prioritat de guanyar la guerra contra el feixisme en fou un) llavors no hi va ser escoltat per la direcció d’aquest partit. Ni a hores d’ara malauradament tampoc ho seria.

Assenyalar els obstacles és fàcil; també ho és fer crítica del sistema capitalista i de l’estat. Ja no ho és tant, trobar la manera pràctica de reemplaçar-los.” (Salvador Seguí, pàg. 114, op. cit.).

…/… (continua a la segona part).


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.