“Hem de començar a girar la roda del capital cap a un altre centre, que de fet és el més important: les persones, i per tant, la vida.” (Arcadi Oliveres, citat al pròleg de l’Anuari Mèdia.cat 2021). El paper del periodisme és fonamental en a una societat democràtica, com a intermediari entre allò públic i
Continue amb la ressenya de l’assaig: “Despertar del sueño tecnológico. Crónica sobre la derrota de la democracia frente al capital” (Ekaitz Cancela, Akal, 2019), que vaig començar en un apunt anterior. En aquesta resumiré la visió de l’autor sobre l’evolució històrica del capitalisme i un final optimista, per les possibilitats que ara s’obren, de construcció
“Sense intenció de descoratjar el lector, ni encara menys furtar-li la seua millor força —la imatge dels seus avantpassats oprimits—, cal afegir-hi que, si hom retarda l’acció política davant aquests fets que es creuen en el nostre camí, les generacions futures no sabran ni tan sols que alguna vegada van haver-hi alternatives. No es tracta
“Quan pense en la meua vida d’estudiant, puc recordar amb claredat els rostres, els gestos i els hàbits de cada professor o professora que em va nodrir i guiar, que em va oferir l’oportunitat d’experimentar la joia d’aprendre, que va transformar l’aula en un espai de pensament crític, que va fer de l’intercanvi d’informació i
Així com, “en abril, cada gota val per mil”, fent referència al gran valor de la pluja en un mes clau per a la desclosa primaveral, també les accions reivindicatives ben plantejades, per qui en sap més d’allò que reclama, podrien ser clau en l’aconseguiment d’un gir més favorable per part dels qui retenen el
“Ben mirat, d’ençà que el món és món, les classes dominants de tot arreu han procurat fer creure a la gent que l’’obediència’ és el principi bàsic de la vida civil. Històricament, els homes esdevenen ‘animals polítics’ quan aprenen a ‘obeir’ en comú. […] Els pobles, així ensinistrats, acaben per no veure’s sinó ‘obeint’ o
“Si vaig estudiar Econòmiques fou precisament per ganes de canviar el món i aquestes premisses. Jo no ho vaig fer per fer més rics als que ja ho són, sinó precisament per veure què es pot fer per treure de pobres els més pobres davant un sistema tan injust com el que vivim.” (Arcadi Oliveres,
“Escriure des de Sueca… no podia ser sinó una opció mixta de polèmica i catequesi: almenys per a mi… M’hi he embolicat, ara i adés, sense cap mena d’aprensió. No es tractava d’una condescendència, sinó d’un compromís, i valgui el mot, tan desacreditat ja, a hores d’ara. Per compromís amb el meu poble –el poble
“Fer d’una anècdota intranscendent una categoria universal és en definitiva el ‘modus operandi’ dels clàssics. En ells percebem la distància imposada pels contexts socials que condicionaren els seus escrits, a més de les preferències estètiques i dels models narratius –o poètics— del temps de cada un d’ells, i alhora una proximitat immediata perquè burxen en
[Ve de la primera part.] “EL propietari, aquest animal prehistòric… Realment!” (Joan Fuster, “Consells, proverbis i insolències”, 1968). “TOTES les lleis, tenen un mateix objecte: protegir la compra-venda –i això ho explica tot.” (Joan Fuster, op. cit.). Durant el segle passat l’historiador estatunidenc Murray Bookchin ens va deixar una pila d’obres sobre Ecologia Social i
Una altra vegada cal cridar: NO A LA GUERRA! No volem guerres, ni a Ucraïna ni enlloc, vergonya de la humanitat i del gènere masculí, autoritari i violent per adoctrinament social. Els conflictes armats normalment són provocats per oligarques –homes que volen repartir-se el botí de guerra– i no per la generalitat de la gent,
“El que ocorre és que la prudència més elemental aconsella aprofitar l’ocasió: el bocí de llibertat que es tinga a tocar. Però, dit això, m’afanye a insistir en la fal·làcia ‘doctrinal’ i ‘pràctica’ del liberalisme clàssic. El liberalisme, per principi, ha de presentar-se al veïnat amb la manipulació ostentosa del concepte de ‘llibertat’, i la
“HI ha qui és advocat, o mestre, o polític, o bisbe, o poeta, o pagès. La meva professió, en canvi, és de ser Joan Fuster.” (“Consells, proverbis i insolències”, Joan Fuster, 1962). Aquest 2022 commemorem el centenari del naixement de Joan Fuster (Sueca, 1922-1992), l’escriptor valencià més important del segle XX en el conreu de
“Vostès menteixen, els hi manquen dades i amaguen la seua ànsia de privatitzar. Vostès privatitzen en contra de la salut dels ciutadans, de la saviesa i la dignitat dels professionals, en contra de l’interès general. Volen quedar-se amb el que és de tothom…” (“ La Sanidad no se vende”, Beiras Cal, H. i Sánchez Bayle,
Com sabem, el nostre planeta fa una òrbita completa anual al voltant del sol i la inclinació de l’eix terraqüi respecte del pla orbital fa que, durant el trajecte circumsolar, s’esdevinguen canvis astronòmics en la posició del sol al migdia i en la durada del dia i de la nit, que produeixen canvis climatològics i