Estimades: Avui, 17 de maig, se celebra, amb el suport de nombroses organitzacions internacionals, la Diada Internacional contra l’homofòbia, la transfòbia i la bifòbia, coincidint amb la decisió presa per l’Organització Mundial de la Salut el 1990 d’eliminar l’homosexualitat del llistat de trastorns mentals. Una diada que és germana de lluita amb la que se
“Com quasi tota la meua generació, vaig ser educat en l’esperit del refrany: ‘l’ociositat és la mare de tots els vicis’. […] “Tanmateix, les meues opinions han experimentat una revolució. Crec que s’ha treballat massa al món, que la creença que el treball és una virtut ha causat uns enormes danys i que el que
“Sols existeixen dues coses: ciència i opinió: la primera engendra coneixement, la segona ignorància.” (Hipòcrates de Cos, segle V- segle IV a.n.e.). *D’entrada i si hi pensem una mica, veurem que el qualificatiu “alternatiu” aplicat al camp de la medicina remet a algun mètode curatiu l’eficàcia del qual no estaria plenament demostrada fins ara; perquè,
“Les protagonistes d’aquestes pàgines es bellugaven pel subsòl fins a fer-se fortes. I quan agafaren potència per passar de la realitat imaginada a la tangible, crearen mons paral·lels a la societat dominant i antagònica que les calumniava, excloïa i represaliava. Gràcies al seu coratge, moltes de les seues alternatives les gaudim a hores d’ara. Des
“Es posa una màscara i la seua cara acaba per emmotllar-s’hi. […] Quan l’home blanc esdevé un tirà, el que hi destrueix és la seua pròpia llibertat”. (“Shooting an Elephant”, George Orwell, 1948). Molt encertadament hom ha dit que les cures i els afectes, és a dir, el suport mutu i l’amor, en llibertat, són
Tot i ser conscient de l’escassa representativitat de les dades meteorològiques d’un racó tan petit, com les que registra el meu observatori d’aficionat, pense que paga la pena parar-hi atenció de tant en tant, ni que siga estacionalment, amb mires a l’evolució climàtica local; acompanyant-ho amb altres dades d’abast més global, normalment servides per organismes
“Jo no vull sinó contar coses que mai no he dit, descolgar els meus secrets i airejar-los perquè perden el resclum, garbellar malentesos, espolsar-me la ràbia.” (“El dit de Déu”, Raquel Ricart, Proa, 2022, p. 16). “La vida encesa seria la vida lliurement dedicada a una activitat escollida, desinteressada, en termes de benefici i prestigi
“El poble sols podrà fer causa comuna si s’agrupa en grans famílies o petites comunitats locals, autogovernades fàcilment, associat en la feina, el coneixement i la justícia, i vinculat amb altres grups de la mateixa nació i d’altres nacions mitjançant el vaixell i el telègraf, desenvolupant-se en totes les seues capacitats, com a pensador i
“L’ ’Homo Sapiens’, fins i tot en plena creuada per la desertització i el buidat de les ments, es resisteix a reconvertir-se en l’ ’Homo Oeconomicus’, es resisteix a degradar-se a mer ‘Homo Faber’ alhora que té cura ―o hauria de tenir-ne― de sentir-se un ‘Homo Deus’.” (“Schola, delenda est?”, Pascual Gil, Apostroph, 2022, p.
“El que desvela aquest llibre és d’enorme interès civil. Gil aconsegueix demostrar que les pedagogies centrades en l’emocionalitat són focus de manipulació i de control social, i ho aconsegueix amb una evidència científica tal que faríem bé a tenir-lo en compte i començar a rectificar. No sols desgrana els orígens polítics i ideològics del procés
“Però la història sembla caminar més en aquesta direcció d’abolir les fronteres que no pas en la contrària. I val a dir que per a mi, que ja he refinat el meu credo polític fins al nivell de defensar solament que crec que tots els éssers humans tenen el dret de tenir una vida digna
“Els membres d’un grup poden ‘sentir-se amb poder’. Els d’un grup espiritual, per exemple, poden dir que se ‘senten amb poder’ després de participar en una cerimònia religiosa. Les persones que s’apleguen en grups terapèutics, després de parlar de les seues addiccions, també se ‘senten amb poder’. Els membres d’un grup reivindicatiu poden ‘sentir-se amb
“Dones fusterianes… És, potser, un oxímoron? Trobe que al primer que li ho semblaria seria a Joan Fuster.” (“Nosaltres les fusterianes”, Tres i Quatre, 2017, p. 135, opinió d’Adela Costa). Llegir l’opinió de cent trenta-nou dones universitàries, escollides per la seua formació, professió i/o activisme destacat a favor de la llengua, la cultura i la
“Si la literatura no fos abans que res una prova de vida, ja direu per què l’hauríem de menester.” (“Ca la Wenling”, Gemma Ruiz Palà, Proa, 2020, p. 310). No podia ser més encertada aquesta recomanació lectora de la Colla ídem de l’Ateneu de Bétera, que ací ressenye. He sumat prou desenganys amb les novel·les
[En primer lloc, pense que caldria aclarir una mica els termes que hom empra en aquests tipus de reflexions: “Sexualitat” fa referència a l’atracció sexoafectiva entre individus, “Sexe” a les característiques biològiques —genètiques, hormonals, anatòmiques i fisiològiques— a partir de les quals els individus són classificats com a mascles, femelles o intersexuals, i “Gènere” als