17 de novembre de 2023 Seguint la seva trajectòria descendent, la Lluna que creix va caient fins que es perdrà darrere d’un horitzó sembrat de blocs de pisos. Abans, però, sembla que intenti acariciar l’obra de Gaudí; potser és que voldria coronar una cinquena torre inexistent i convertir-se també en evangelista? Però no ho aconsegueix;
2 de novembre de 2023 Els diumenges és dia de mercat ambulant a Lliçà d’Amunt. Una munió de vehicles s’aplega als dos o tres aparcaments que s’hi habiliten, també pels carrers del polígon industrial. Les terrasses dels bars propers a la convocatòria no donen l’abast a preparar cafès, entrepans o esmorzars de forquilla i ganivet.
18 d’octubre de 2023 Que per què vaig fer aquesta fotografia? Així, d’entrada, per la composició que m’oferia i pels colors: per les franges de blau marí i de blau cel, en part tacat de núvols, pel vermell de la caseta de platja… Però, també, perquè no passava genti i per captar la silueta del
9 d’octubre de 2023 Tinc la sort de gaudir, des del balcó de casa, de la silueta llunyana del temple de la Sagrada Família. És impressionant l’avenç que en els últims anys ha experimentat amb la coronació d’algunes torres; però, sobretot, des que la nau principal va ser coberta i la construcció de les de
20 de setembre de 2023 La pluja d’avui com la d’abans… La mateixa pluja que —tot fent jo, de petit, camí cap a l’escola— provocava aquells grans bassals que calia esquivar (o no, si duies botes d’aigua). La que inundava el camp de futbol dels Salesians i ens obligava a passar les estones de pati
2 de setembre de 2023 Poques estampes resulten tan evocadores i relaxants com un paisatge després d’haver plogut, sigui de muntanya, de camp o de ciutat. Els tons pàl·lids de l’ambient, l’atmosfera refrescada, l’aire net… I els reflexos dels bassals, que conviden a mirar l’escena a través d’un altre punt de vista: la imatge invertida
12 d’agost de 2023 Les escenes quotidianes dels espais coneguts —aquells en què, al llarg de la vida, hi devem haver passat centenars de vegades— se’ns presenten amb un aire renovat quan les observem a través de l’objectiu de la càmera i fitxats després en la imatge fotogràfica en paper (o, avui en dia, en
15 de juliol de 2023 El tramvia no era, ni de bon tros, la millor opció per arribar a temps a la feina, però aquell matí no tenia ganes d’agafar el metro i haver de suportar el soroll de les andanes. El bitllet li servia igual, tant pel transport subterrani com pel de superfície; i
28 de juny 2023 Una reunió amb alguns companys de l’Associació BDN Escriu ens aplega al monestir a una hora tardana. Com a preàmbul i aprofitant l’avinentesa, un guia d’excepció ens fa un recorregut per les estances, i així veiem l’antic refectori que ara és capella, la cuina, la murtra que dona nom al lloc
19 de juny de 2023 No resulta fàcil mirar de fer un balanç objectiu de la jornada que vam viure ahir al parc de Ca l’Arnús, perquè pesa moltíssim el vessant emocional; ja que, com és lògic i natural, és impossible no emocionar-se quan se sent recitar poemes fets per un mateix, davant
15 de juny de 2023 Quan la claror del dia va apagant-se, i encara els llums de la nit tampoc dominen, comencen a emergir les siluetes conegudes. És la certificació que tot continua al seu lloc, immutable al pas del temps, tret de la presència de la grua d’alguna nova construcció que ahir no es
21 de maig de 2023 Resulta ben curiós observar com els humans adaptem els nostres hàbits quotidians a les necessitats d’un moment concret o d’una determinada circumstància de la vida. Per exemple, en el cas de la meva parella i jo, fa una mica més d’un any que tenim un gos poruc. Un animal rescatat
29 d’abril de 2023 Els núvols: aquelles coses que, de tant en tant, circulen pel cel; masses de vapor blanques i flonges com el cotó, primes o gruixudes, o també grises i denses, amenaçadores de pluja… Pluja! Allò que de vegades cau (o queia) i ajuda a omplir embassaments, xopa boscos i rega conreus, neteja
1 d’abril de 2023 El lloc convidava al recolliment, a l’abstracció. La noia llegia amb avidesa. La solitud d’aquell racó de Maricel l’embolcallava. Un llibre obert —ja per les acaballes— requeria concentració màxima fins a l’última pàgina. Era precisament allò, el que traspuava. No crec que sentís el so proper d’una música d’acordió que lligava
26 de març de 2023 Allà on s’ajunten les comarques del Barcelonès i del Maresme, una línia inexistent, imaginària, traça el límit entre Montgat i Badalona. I, des del turó privilegiat del parc de les bateries, la gran badia betuliana enllaça amb la costa de la capital. Cap allà dirigim la vista, tot traspassant la