marginàlies

Ahir, 11 de novembre, Guillermo Fernández, membre del Servei d’Estudis de Càritas Espanyola, presentà a Can Alcover el “VII informe FOESSA sobre exclusió i desenvolupament social a Espanya i a les Illes Balears 2014″. Des de la seva creació, l’any 1965, els successius Informes de la Fundació FOESSA han incidit sobre la importància de conèixer la situació social de l’Estat a través de les anàlisis dels processos en què es manifesta l’evolució social i també les estructures i tendències que es corresponen amb aquests processos.

Aquest VII Informe FOESSA és fruit d’un ampli treball d’investigació sociològica basat en 8.800 enquestes familiars i en el qual hi ha participat un equip de més de 90 experts de diferents universitats. En aquesta edició i amb la col·laboració de Càritas de Mallorca, Menorca i Eivissa, s’inclou un apartat d’estudi sobre l'”Exclusió i desenvolupament social a les Illes Balears”.Segons aquest estudi, a Balears tenim un 27,3% de les llars en situació d’exclusió, ja sigui severa (9,7%) o moderada (17,6%), i supera amb escreix la mitjana estatal, que és de 8,8% en el cas dels extrems i del 13,% en el cas de l’exclusió menys greu. Traduït a nombre, aquest percentatge de famílies excloses representen 300.000 persones, de les quals menys de la meitat (el 45%) diuen que compten amb el suport de la xarxa natural de relació (família, amics, veïns) per fer front a les dificultats. L’altra meitat es troben en situació límit, fregant a la pràctica la inanició.

D’altra banda, sols un 30% de la nostra ciutadania (un 34% a l’Estat) pot dir que no té problemes econòmics i socials a la vista. La resta, un 41,9% no deixa de fer equilibris sobre la precarietat.
Les dades no acaben aquí: un 31,5% de les nostres llars no poden pagar la casa, l’aigua i el llum, mentre que només un 20,4% es troba en aquesta situació a l’Estat. Incidint en el cost del consum elèctric, el nombre de llars que han rebut un avís de tall en el seu subministrament per impagaments és del 26,5%, el doble que la mitjana estatal.

Per tal de pal·liar aquesta situació tan precària, cal, segons Càritas, en primer lloc considerar els indicadors de desigualtat, pobresa, exclusió social i privació material com a indicadors privilegiats que permetin un diagnòstic rigorós de desenvolupament social. En segon lloc, avaluar l’acció política a la vista de l’impacte que té sobre aquests indicadors, amb especial atenció les polítiques que contribueixen a l’autèntic desenvolupament: sanitat, educació, ocupació, redistribució de la riquesa i garantia d’ingressos. En tercer lloc, aconseguir que la protecció social abasti estàndards bàsics a tot el territori i que es faci operativa a través d’un sistema de «garantia de mínims». En quart lloc, desenvolupar una protecció social basada en l’enfortiment dels serveis socials públics, que no quedi reduïda a la mera gestió de les prestacions econòmiques. En cinquè lloc, construir un compromís redistributiu ètic que ens acosti a la mitjana europea. A aquest respecte, els imposts no poden quedar al marge de l’obligada cohesió social, ja que no és possible mantenir un sistema de serveis públics equitatiu i de qualitat sense l’aportació de tots els ciutadans, cada un d’acord amb els seus ingressos i el seu patrimoni. En sisè lloc, considerar la despesa social com a «inversió social», donant prioritat a aquells àmbits que són més correctors en termes de desigualtat, com sanitat, educació, pensions i rendes mínimes. En setè lloc, eliminar la sobrecàrrega que recau sobre les llars, tant pel debilitament dels serveis públics com per l’impacte de la crisi. En vuitè lloc, desenvolupar polítiques familiars eficaces i amb recursos suficients que contrarestin, entre altres, el risc actual que comporta la presència de menors a la llar. I, per últim, posar en marxa una política eficaç que eviti la transmissió intergeneracional de la pobresa, que és un dels perills latents avui i d’especial gravetat per al futur.