marginàlies
Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes
18 de juny de 2014
0 comentaris
ELS CUSTODIS DE SA CASA LLARGA I LA VAGA DE FAM DE JAUME SASTRE
Els 40 dies de la vaga de fam –i els corresponents a la convalescència- que Jaume Sastre ha viscut a Sa Casa Llarga han estat un constant entrar i sortir de persones individuals o en grups petits o nombrosos que li volien donar suport exprés i personal. Complementàriament, s’han organitzat actes de tota mena, des de combats de gloses a recitals poètics passant per concerts i acabant en revetlles. Tot un autèntic devessell de força i dignitat que ha trobat en José i Ramón, dos residents de Can Gazà i els veritables custodis de Sa Casa Llarga, un del seus punts forts de suport.
Un cop acabada aquesta acció, pertoca fer-ne les avaluacions pertinents, encara que, sens dubte, allò que en queda és molt, moltíssim, i tindrà conseqüències altament positives per a aquest poble nostre que tant malmenen i menyspreen.
Els residents de Can Gazà i sobretot aquells que tenen el seu tall de feina a Sa Casa Llarga, on hi tenim les tendes de segona oportunitat de roba i mobles, ja l’hem feta, aquesta avaluació, i val a dir que és excel·lents. Tots els qui han passat per allà han pogut veure la cura amb què tractam els espais i l’entorn, i els que ens visiten. Tota aquesta gernació de persones han esdevingut amics de Can Gazà –o així els consideram des d’aquest moment- i sabem del cert que podem comptar amb el seu ajut quan calgui.
Dimarts passat, vint-i-quatre hores després de deixar la vaga de fam, en Jaume Sastre va voler compartir el dinar amb els gazanencs i l’aplaudiment que li dedicaren va ser força emotiu, fent palès que durant tot el temps que ha durat la seva lliçó de dignitat l’hem tingut com un dels nostres, i la categoria gazanenca s’ha de guanyar ben a pols; són pocs els qui la poden exhibir.
D’aquesta història gran de la vaga de fam, els gazanencs n’hem estat uns figurants, sens dubte; uns peons sense paper destacat, però ens sentim molt orgullosos d’haver acollit Jaume Sastre i tots aquells que s’han apropat a Sa Casa Llarga per respirar aires gazanencs.
Els residents de Can Gazà i sobretot aquells que tenen el seu tall de feina a Sa Casa Llarga, on hi tenim les tendes de segona oportunitat de roba i mobles, ja l’hem feta, aquesta avaluació, i val a dir que és excel·lents. Tots els qui han passat per allà han pogut veure la cura amb què tractam els espais i l’entorn, i els que ens visiten. Tota aquesta gernació de persones han esdevingut amics de Can Gazà –o així els consideram des d’aquest moment- i sabem del cert que podem comptar amb el seu ajut quan calgui.
Dimarts passat, vint-i-quatre hores després de deixar la vaga de fam, en Jaume Sastre va voler compartir el dinar amb els gazanencs i l’aplaudiment que li dedicaren va ser força emotiu, fent palès que durant tot el temps que ha durat la seva lliçó de dignitat l’hem tingut com un dels nostres, i la categoria gazanenca s’ha de guanyar ben a pols; són pocs els qui la poden exhibir.
D’aquesta història gran de la vaga de fam, els gazanencs n’hem estat uns figurants, sens dubte; uns peons sense paper destacat, però ens sentim molt orgullosos d’haver acollit Jaume Sastre i tots aquells que s’han apropat a Sa Casa Llarga per respirar aires gazanencs.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!