marginàlies
Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes
15 de juliol de 2014
0 comentaris
L’ALBA QUE NO POT FRUIR LA MIRADA MALALTA
A Can Gazà, a l’albada, d’una ràdio d’algun dels residents més matiners se sent Norah Jones cantant “Sunrise”. Excel·lent manera de començar el dia. Desemperesir-se entre els animals de la granja que esperen l’àpat amb desfici, és un luxe a l’abast de pocs esperits sibarites.
A Norah li sembla que la matinada fa estada en els ulls del seu amant. Bella imatge que, dissortadament, no pot assaborir com voldria qui fa de pare de la comuna gazanenca: ahir l’operaren de cataractes amb certes complicacions i el dolor i el plany, tot i que siguin de baixa intensitat, sobrevolen el casal. Li costa fer l’ullet i en obrir l’ull esquerre, el bo, també obre el dret, el malalt, incrementant el mal.
La llum va i ve temptant la calma exigida al cappare. Parlar-li de la claror de l’alba i de les sorpreses que corprenen de Norah Jones, contravé les ordres estrictes de repòs absolut i molt poca llum. Desitja el capvespre, és clar, el camí que cal seguir per reprendre les albes.
La llum va i ve temptant la calma exigida al cappare. Parlar-li de la claror de l’alba i de les sorpreses que corprenen de Norah Jones, contravé les ordres estrictes de repòs absolut i molt poca llum. Desitja el capvespre, és clar, el camí que cal seguir per reprendre les albes.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!