marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

12 d'agost de 2014
0 comentaris

A CAN GAZÀ LA CALOR NO SIGNA TREVES

A Can Gazà la calor no signa treves. Els animals de la granja omplen les ombres de les figueres i els residents es posen en feina ben de jorn per evitar les hores de més solana. D’aquí a un mes, dia per dia, començaran els Encants, a Sa Casa Llarga, i els gazanencs es preparen a consciència, que s’hi juguen molt en aquesta fira extraordinària.
Certament, els Encants –que enguany celebraran la tercera edició- no són un mercadet més, semblant als que moltes entitats assistencials organitzen anualment. En aquesta fira de segones oportunitats de mobles, roba, llibres i altres elements de decoració, la participació dels residents és molt més que activa, car són ells mateixos els que el preparen i en tenen cura durant els deu dies que dura.
Aquesta és la seva força i el seu sentit darrer: ser un aparador de la feina que es fa a la finca ocupada per persones excloses i malaltes de distint grau. Un moment ideal per exposar les parts fortes de l’autogestió, que s’afanya a corresponsabilitzar tothom en les tasques de manteniment i de la producció, i que defuig amb contundència la beneficència, una plaga mortífera que torna a escampar-se impel·lida per una política antisocial amb epicentre a Madrid.
N’informaran oportunament, dels Encants 2014, però avancen que, enguany, a través d’una activitat de nou encuny, “El joc de les gràcies pels Encants”, ningú que s’atansi a Sa Casa Llarga entre el 12 i el 21 de setembre, de 10 a 20 hores, no se n’anirà de buit.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.