marginàlies

Jaume Santandreu, síndic i coc de Can Gazà, s’ha encadenat indefinidament avui a les 11 a Sa Casa Llarga, carretera de Valldemossa núm. 85, Palma. Ho fa, ha dit, per la utopia de l’autogestió i de l’autofinançament –això és, de la dignitat- dels marginats, dels apartats, dels invisibilitzats.

L’origen d’aquesta rebel·lia curulla de raons i de causes es troba en la decisió de la propietat de Sa Casa Llarga de no renovar la cessió de què ha gaudit Can Gazà, institut contra l’exclusió social els darrers sis anys. Una decisió, immotivada i comunicada per burofax, que ha sumit Jaume Santandreu i l’entitat de la que n’és el coordinador, en una profunda tristesa perquè, com diuen en el manifest, “Sa Casa Llarga ha estat la nostra il·lusió i el nostre orgull de cara a guanyar-nos tots, estadants i cooperants, un  plat de calent”. I és en aquest punt on Jaume Santandreu fonamenta la seva decisió: el rebuig de la beneficència que, com mai, torna a imposar-se a la responsabilitat de tots a l’hora de dotar de nom i de respondre a les necessitats de les persones que, per qualsevol motiu, es troben al marge o foragitats de la normalitat, de la regularització, de la quotidianitat que més socialitza.

“Sa Casa Llarga és el pa de Can Gazà, un camp de feina per recobrar la dignitat”, es diu també al manifest, raó per la qual Jaume Santandreu està disposat a defensar-la fins on calgui: “Davant tanta injustícia, necessitam plasmar, amb tot el dolor del nostre cor, un gest cridaner, contundent, com és L’ARGOLLADA i la declaració de TERRITORI OKUPAT” de la finca mitjanera amb Son Espases.

A Sa Casa Llarga, Can Gazà, ICES, hi té tres tallers: el de recuperació de mobles, el de roba i el de llibres que tan bons resultats han donat als residents de Can Gazà que hi treballaven, en procurar-los la feina necessària per afermar la seva recuperació; i per a l’entitat, en reportar-li una font d’ingressos molt necessària per al manteniment del projecte assistencial.

Els residents i cooperants de Can Gazà confien en els amics per trobar una sortida a aquest tràngol que pot ser mortal per a l’entitat i les persones que atén.