marginàlies

Rafel Ramis és un actor mallorquí forjat en el teatre vocacional dels anys setanta i vuitanta del segle passat. Part essencial del Teatre de Bunyola (1966–1997) -que  marcà fites en l’escena illenca d’aquests anys- ha pres part en un centenar llarg de muntatges teatrals, el darrer dels quals, si no vaig errat, és un  “Siau Benvingut”, d’Alexandre Ballester, el desembre del 2007, al Teatre Principal de Palma i dirigit per Luca Bonadei. Aquest mateix any participa en una pel·lícula que, en molt poc temps, ha esdevingut de culte, “Yo”, de Rafa Forteza, treball molt celebrat que el dóna a conèixer arreu. Aquesta incipient popularitat acreix substancialment d’ençà de la seva participació al serial televisiu d’IB3 “Llàgrima de sang”.

En Rafel és un rebel que ho vol ser més cada dia que passa en considerar la vida un acte suprem i constant de rebel·lia. En aquesta línia d’exigència, vol que el teatre sigui eina amplificadora per dir sense traves, per expressar a l’ampla, per fer sentir. En Rafel, a més, és molt mallorquí i ho deixa caure on sigui i davant qui sigui. Per tot això, en Rafel Ramis és la imatge de la nova campanya de l’Obra Cultural Balear “Mallorca, m’agrada!”. Dia 29 de desembre va acudir al Teatre Principal de Palma a l’acte de presentació de la mobilització. No n’havia vist encara ni els videos ni l’altre material promocional i en quedà satisfet. Per aquest treball que tant farà per espavilar ensopiments, en Rafel no cobrà res i era més que obligat donar-li les gràcies. En escometre’l en acabar la gala per agrair-li tanta generositat amb una sentida paga de frare, ens digué que no li havíem d’agrair res; que era ell qui ens havia de donar les gràcies per haver-lo escollit; que per ell era un honor prestar la seva imatge a una causa com aquesta i que ja se sap que els honors no es tarifen. Extraordinari. Mallorca n’està plena, de Rafels treballadors, generosos, rebels i arrelats. I s’han de posar en valor per  elementalíssima decència cívica.