marginàlies

Dia 6 d’aquest mes, Victor Gayà publicava al diari “Última Hora” un article que titulava “Mallorca, m’agrada!”, sobre la campanya del mateix nom impulsada per l’Obra Cultural Balear. Després d’elogiar-ne l’activació (és un rearmament moral i una dosi d’autooestima que, en la línia del pensament contemporani, apel·la a la voluntat més que no a la raó estàtica i freda) Víctor Gayà reflexiona sobre aquest rearmament moral, el pessimisme i el paper que hi juguen els creadors, els intel·lectuals i els activistes. He intentant trobar per internet aquest article i no l’he trobat. Pel calat de la reflexió, em permet de reproduir-ne íntegrament la segona part.

Un cop aplaudida l’actitud assertiva i encoratjadora d’aquesta campanya, i tal com ho ha assenyalat el mateix Tomeu Martí, aquesta proposta no és una “invitació al cofoisme i a l’autosatisfacció”. No ho és en general, i molt menys per a aquells que tenen l’especial responsabilitat de la creació intel·lectual i artística; activitats que, al capdavall, fonamenten una cultura resistent als embats líquids del nostre temps.

En aquest sentit, la voluntat que és competent per moure i commoure l’esperit d’un poble, és també la voluntat que, des de Schopenhauer i Nietzsche fins avui mateix, hi ha darrere el pessimisme.

D’aquesta manera, podríem demanar-nos: el rearmament moral és un pessimisme? De cap manera ho és pel que fa a les emocions o als sentiments, però sí en l’àmbit intel·lectual. Així com no es pot lluitar des del pessimisme o des del desànim, tampoc no es pot pensar des de l’entusiasme o des de l’eufòria.

En definitiva, “Mallorca, m’agrada!” –i qualsevol altra iniciativa similar- serà una excel·lent campanya revitalitzadora mentre hi hagi persones que, sense renunciar al mateix esperit vital general, pensin i treballin des del pessimisme d’una realitat que té la virtut de mostrar-se arrogantment; mentre hi hagi  persones que, sense desànim, pensin i treballin des de la imperfecció i la insatisfacció. Només des  d’aquest abordatge es podran posar unes bases sòlides que permetin progressar i afermar-se en els conquestes, unes bases sòlides on es puguin confiar totes les autoestimes.