marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

10 de febrer de 2011
0 comentaris

CONFESSIONS I PENITÈNCIES

Els aixecaments populars contra les tiranies de Tunísia i Egipte farà que, previsiblement, les Illes Balears absorbeixen una bona part dels europeus que pensaven fer estada en aquests països nord-africans l’estiu vinent. En conseqüència, la temporada turística de l’arxipèlag pinta millor del que s’esperava abans d’aquests sismes ciutadans que reclamen justícia. Un adagi proclama que “de la desgràcia de Judes, sant Macià en tingué ventures”, que fa referència a l’elecció de sant Macià com a apòstol substitut del traïdor Judes Iscariot. I tanmateix no és aplicable, em sembla, a aquest cas perquè el tunisians i els egipcis s’han aixecat contra l’abús, el tropell i el dictat d’un club selecte i exclusiu de facinerosos i explotadors.

No es tracta, per tant, de tupinades ni de bogeries de coronels il·luminats. Paradoxalment, però, aquesta revolta per estabilitzar la decència democràtica i la dignitat personal i col·lectiva, que mereix el suport total d’aquells que dels drets humans en feim far i estendard, inestabilitza els mercats financers i posa en perill la calma dels ociosos. Ves per on, d’alguna manera fem pagar penitència per un acte de noblesa. Fa mal moure’s entre contradiccions d’aquest calibre. I és quan pens en una altra dita ben aplicable a aquest cas. “bona ventura, l’home se la procura”.

Doncs això. I per si no en tingués prou amb aquest desconcert, llegesc al diari que el Vaticà no permet que hom es confessi per iPhone. Resulta que l’empresa Little iApps ha creat una aplicació per a aquest telèfon batejada com “Confesssion” que permet als catòlics complir amb aquest sagrament. No obstant, el portaveu de la Santa Seu, Federico Lombardi,  s’ha apressat a dir que de cap manera l’Església  catòlica no pot aprovar aquesta aplicació informàtica perquè la confessió es fonamenta en el diàleg entre el sacerdot i el penitent, corresponent al primer atorgar l’absolució. Ja tenim prou material per als opinadors de torn. A mi, el primer que se m’ha acudit en llegir la notícia ha estat pensar com es  preserva i garanteix iPhonement el secret de confessió. En nom dels avanços tècnics, ens hem de privar de contemplar tribulacions semblants a les de Montgomery Clift a “I Confess”, d’Alfred Hitchcock?


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.