marginàlies

El president del Partido Popular de les Illes Balears, José Ramón Bauzá (JRB), vol donar ales a la ignorància. Dia 8 de març deia a Pep Verger, periodista de dBalears, que “Jo assumesc que nosaltres  aquí deim moix i no deim gat, què deim tassó i no got”.  Set mesos després –dia per dia!- d’aquesta mentida, a Ona Mallorca deia que derogaria la Llei de Normalització Lingüística, cas que assolís el poder, i insistí novament que els gats continentals aquí són moixos, com el gots són tassons. I hi afegí el barret que, segons JRB, “aquí” (mai no ha especificat on es refereix exactament) és el capell. Finalment, digué que ja estava bé que Catalunya ens imposi als de Balears les paraules que hem d’usar. Se n’ha parlat molt, d’això i de la falsa rectificació del mateix dia. I se’n parlarà o se n’hauria de parlar més perquè en la lluita contra la manipulació, la falsedat i la mentida no hi ha d’haver treves. És molt probable que el  senyor JRB no consulti gaire els diccionaris; i molt menys els de la llengua catalana. Jo en som un consultor constant i de tots tenc una tirada especial per al Diccionari català-valencià-balear, l’Alcover-Moll, (Editorial Moll. 10^ena edició. Palma, 2006) que no deu ser sant de la devoció del senyor Bauzá. Com que no em fa gens de poagra, ans al contrari, anar-hi per cercar les tres veus en ball, n’extrec, en oferta i per guardar de mentir els catalanoparlants, les especificacions a les illes Balears i Pitiüses.

 BARRET m.
I. || 1. Peça de roba o d’altra matèria que s’adapta al cap per
cobrir-lo i no té ventalla (val., bal.).

|| 3. Imputació calumniosa (Mall., Men.);
cast. sambenito. «Es barret que m’he comprat | és lleuger i bo de dur; |
però es que m’has posat tu | és un poc massa sobrat» (cançó pop. de Campos).

|| 4. Capa de pols d’ordi pastada amb terra,
que cobreix el paller per defensar-lo de la pluja (Eiv.).

| 12. Barret de Sant
Antoni: farciment que es fa de pa
rallat, xulla i sobrassada capolada, alls capolats, tomàtiga, julivert,
tarongí, moraduix, ous, sal picada i espícies (Mall.).

    Loc.—a)
Esser petit com un barret: esser molt petit (Santanyí).—b)
Anar barret en mà (Empordà),
o barret en mà i peu enrera (Men.), o barret envant peu enrera (Mall.): anar amb molts de compliments i reverències. —c)
Anar fora barret o anar barret alt: anar
molt excitat (Mall.). —g) Omplir un barret de rialles: riure molt (Palma). —h) No
cabre en el barret (una
cosa): no esser comprensible o no agradar. «Això no em quep en es
barret»: això no ho puc comprendre (Llofriu). «No em cabrà mai davall es meu
barret»: ho diuen d’una persona que avorreixen (Manacor). —j) Ca, barret!: ho diuen
per negar fe o assentiment a una cosa (Cat., Mall.).

    Refr.—b)
«Cap sense barret, tothom hi té dret» (Menorca). —d) «Si
s’enveja fos tinya, tothom duria barret» (Mall., Men.).—e) «Tants de
caps, tants de barrets»: ho diuen de les opinions molt dividides.

GAT m.
I. || 1. Mamífer carnisser de la família dels fèlids, espècie Felis
catus, digitígrad, amb ungles retràctils, les varietats del qual difereixen
principalment pel color i algunes com la d’Angora per l’abundància de pèl;
cast. gato. […] 19. Gat carabasser: el
qui neix devers l’estiu, i sol esser de cap gros, a diferència dels nats de la
cria del gener, que solen esser més ben proporcionats (Massalcoreig, Menorca).
[…] Gat fogoner: gat que té el costum de
jeure dins els fogons (Mall.).

| 2. Nom que s’usa amb diferents adjectius
per a designar diverses espècies de mamífers més o menys consemblants al gat
domèstic. Especialment: a) Gat fer (Bagà, Andorra, Pallars, Conca de Tremp), o gat salvatge (Cat., Bal.).

| 3. Nom que s’aplica a persones amb
diferents adjectivacions i significats fundats en la semblança de qualitats amb
les del gat animal domèstic. Especialment: a) Home deixondit, viu de
potències. L’hostaler, qui és prou gat, els flayrà
desseguida, A. Busquets (Catalana, vii, 231).—b)
Gat vell: persona molt experimentada, que no
es deixa enganyar o desorientar fàcilment (or., occ., val., bal.); cast. perro
viejo, marrajo.

| 4. Nom de diferents objectes materials que
per llur forma o per llur aplicació poden comparar-se al gat domèstic. d) Màquina
destinada a aixecar a petita altura objectes molt feixucs mitjançant una
cremallera que engrana amb una roda dentada moguda per una maneta; cast. gato.—e)
Serjant, eina de fuster per a estrènyer peces encolades (val., mall.,
eiv.); cast. gato, cárcel.—f) Instrument de ferro o de pedra,
proveït de dues ganivetes, que en la pesca de la llampuga s’empra per a tallar
el cap que subjecta el capcer al mitjà de rei: mitjançant una rosca, el gat
s’arria al llarg del dit cap, portant obertes les ganivetes mentre davalla; en
esser ran de la barriola o estrop del mitjà de rei, se cobra o hala de la guia,
es tanquen les ganivetes i deixen aquell cap tallat (Palma).—g) Bernat,
ferro-paret per a barrar la porta (Eiv.). –l) Rotllana de pedra foradada
que serveix per a desenroscar hams, palangres, xarxes i altres ormetjos de
pescar (Mall.).

Loc. —u)
A gat vell vols dir «mèu»?: es diu a qui pretén enganyar o
donar lliçons d’experiència al qui és més vell o més experimentat que ell
(Men.).—v) Tenir més sort que un gat que es nega: tenir mala sort (Mall.). —y) A bon gat encomanen es formatge!: es diu referint-se a una cosa que queda a l’arbitri
de qui vol abusar-ne o no pot usar-ne bé (Mall., Men.). —kk) Treure’s el gat del sac: sortir
de dubtes, arribar a saber amb certesa una cosa. —mm) Jeure es gat dins es fogons:
estar els fogons sense foc, no haver-hi res a coure (Mall.). —nn) Esser com un gat fogoner: esser
una persona molt afectada d’escalfar-se, d’estar prop del foc (Palma). —oo) Tant li és passejar es gat com fer busques de rellotge: es diu d’una persona informal, que tant se’l pot
prendre en un sentit com en el contrari (Manacor). —pp) Donar (o vendre) gat per llebre: enganyar,
fer creure o prendre una cosa per una altra. Com només
l’escoltaven un escabotell de badolins i bobians, les pogué donar gat per
llebre, Aurora 226.—qq) Romandre escaldat com
es gat d’En Pelacanyes: quedar molt
sorprès i desenganyat (Mall.).

GOT m.

|| 1. Recipient de vidre, de metall o
d’altra matèria dura, generalment de forma cilíndrica o lleugerament cònica,
que serveix per a beure i sol tenir una cabuda no superior a la del líquid que
s’engoleix en una presa normal (pir-or., or., occ., val., men., eiv.); cast. vaso.

|| 2. Garraf; recipient cilíndric de test,
d’un a dos litres de cabuda i amb un broc curt, que serveix per a abocar aigua
dins els tassons de beure (Artà, Son Servera); cast. jarro.