marginàlies

Raquel González i Víctor Yern, de la Comissió de Festes de Santa Maria; i Neus Massanet, de l’Obra Cultural Balear de Formentera, ahir horabaixa explicaren a Can Alcover els treballs d’aquestes dues entitats que s’esforcen per mantenir ben untades les politges de la llengua i la cultura pròpies de la pitiüsa petita. La recuperació, en les darreres dècades del segle passat, del tremp genuïnament  formenterenc té lloc trenta-quatre anys enrere quan s’hi constitueix la delegació de l’Obra Cultural Balear.

Pels volts dels anys setanta passats, a Formentera –seguint l’estela de la resta d’illes Balears- els plans  agressius sobre el territori, el retrocés en el coneixement i en l’ús el formenterenc i la càrrega pejorativa que s’assignava als que vivien del camp (parlar pagès no feia –no fa?-bo), es constituïren en els elements d’urgència per activar una mena de pla de xoc quant a la presa de consciència identitària. Per això, l’OCB de Formentera reconvertí les Festes de Santa Maria, unes celebracions força decadents aleshores, en expressió reinvidicativa. Com a Eivissa, aquestes festes gaudeixen d’una forta tradició i van lligades a la conquesta catalana d’aquestes illes el 1235. L’interès era recuperar els valors tradicionals com a cultura viva, lluny del tractament reliquiari.

L’OCB-Formentera organitza les Festes de Santa Maria del 1977 al 1983. A partir d’aquest any, es crea el Patronat Municipal de Cultura, que assumeix la major part de les activitats que desplegava l’OCB-Formentera. Sis anys més tard, el 1989, el Kol·lectiu Bassetja, torna a donar a les festes un nou impuls i un caire fortament reivindicatiu insistint en les tres línies mare: la cultura com a valor viu; la protecció del territori i l’impuls a la llengua catalana. Hereva directa del Kol·lectiu Bassetja és la Comissió de  Festes de Santa Maria que, des del 1990, té cura d’aquestes celebracions. L’any 2000 en constitueix formalment com una entitat juvenil. Per això, la Comissió de Festes és una entitat molt jove i amb alta presència femenina. Es nodreix bàsicament d’estudiants formenterencs que tenen més tirada per les universitats catalanes que no per la UIB.

Per això, des de fa cinc anys celebren una festa formenterenca a Gràcia. Mantenen ben despert l’esperit crític i mobilitzador, i aposten obertament pel debat, per l’activisme i per la innovació en les  manifestacions culturals. Amb 11 anys de singladura, el seu arrelament és indiscutible. Econòmicament  ’autogestionen i la participació pecuniària de les institucions públiques no sobrepassa el 15%. Per la seva banda, l’OCB-Formentera segueix treballant, també, per fer extensiu l’ús i el coneixement de català, i per apreuar la cultura tradicional.

Des del 1986, des de l’institut formenterenc, mantenen actiu un estudi sociolingüístic. De les dades  actuals se’n destaca que el 46% dels catalanoparlants formenterencs limiten l’ús del català en l’àmbit  familiar. En aquest sentit, emfasitzen que, fins que les administracions públiques no assumeixin  prioritàriament l’expansió del català a l’arxipèlag, l’esforç il·lusionador del teixit social organitzat, per  molt intens i mantingut, tindrà molt difícil el reeiximent.