marginàlies

Carlos Callón (http://www.carloscallon.com/), és el president de A Mesa pola Normalización Lingüística, la més gran entitat cultural de Galícia -que treballa en la promoció del gallec des de 1986- i el portaveu nacional de la plataforma unitària Queremos Galego.  Dijous passat, en el cicle de l’Obra Cultural Balear “La recuperació i la protecció de llengües minoritzades, i el marc europeu”, presentà la conferència “Una llengua en un punt crucial”.

Així, explicà la situació actual del gallec i, en concret, el paper que juguen les organitzacions civils en el manteniment de l’impuls al procés de normalització lingüística. També es referí als retrocessos en política lingüística que han marcat el govern de Núñez Feijoó i la resposta, en forma de mobilitzacions ciutadanes, que ha rebut.

Un grapat de dies –d’intensa activitat- a Palma foren suficients perquè Carlos Callón copsés la situació del català a l’arxipèlag i el panorama que li espera si José Ramón Bauzá i els seus aconsegueixen el control del govern illenc. A Galícia, el govern del PP presidit per Núñez Feijoó es carrega lleis i decrets que el mateix partit aprovà vint anys enrera. I on s’acarnissa, no en mancava d’altra!, és en l’ensenyament on, segons expressió de Callón, s’imparteix en la llengua de la “majoria més un” dels alumnes. A més, com que el gallec és tan bàrbar com el català, es prohibeix per decret que les matemàtiques, la física, la química i la tecnologia es facin en aquesta llengua.

En explicar-li què havia dit José Ramón Bauzá sobre què faria amb la nostra llengua si aconseguia controlar el govern d’aquí, Callón no dubtà gens a afirmar que veia el president del PP de
les Balears com un “déjà vu” del seu homòleg gallec (http://dbalears.cat/actualitat/Balears/bauza-es-com-un-dejavu-del-pp-de-galicia-i-els-seus-atacs-al-gallec.html>).

A Mesa pola Normalización Lingüística, evidentment, no rep cap euro de la Xunta de Galicia i, com les organitzacions similars que actuen en els Països Catalans, és blasmada i criminalitzada pels potents mitjans de comunicació cavernícoles. És clar, també, que tenen vetada la presència en els mitjans de comunicació públics gallecs.

Divendres vaig assistir amb ell a l’estrena de Pa Negre, d’Agustí Villaronga i fruí a plaer.