Els meus preceptors, sis i tres anys, ja no poden pus: el confinament els presenta una factura excessiva i això que ells, afortunadament, poden estirar bé les cames, tirar la vista una mica lluny fins a trobar la mar i, en les nits estirades, identificar els estels que formen els carros. I tanmateix enyoren els
Les abraçades han quedat vetades per culpa del coronavirus. Confinats en els dominis escassos de la nostra particular domesticació, no és possible abraçar-te amb qui voldries per poder rebre l’energia que tant necessites en moments com els actuals gairebé penjats a l’aire. Aïllats, els ritmes del temps varien i tot i que no perdem ni
La nit, avui, de textura i densitat és tan impura com arrogant probablement per fer cabal amb un dia dels considerats intensos degut al coronavirus, que ha obligat a prendre decisions molt compromeses i inaudites. De fet, cap a les deu de la nit es podien comptar amb pocs dits els automòbils que transitaven per
El lledoner que vigila i oxigena la llar dels meus preceptors, avui, havent dinat, els ha acollit com en els dies de calda, que celebram la seva ombra agomboladora. En acaronar-li el tronc m’ha semblat sentir-li la saba inquieta, ostensiblement agitada; com si em digués que no sap com tractar aquest temps esvalotat, estrany i
Hi ha silencis simfònics que t’omplen els panorames de galàxies i et fan fer tombs per les zones més abissals de les mars menys domesticades on el so es fa nutrient i espurnes per definir colors mai vists. Silencis doctorals com els del meu preceptor menor quan fa la migdiada. Observant-lo, t’adones que no deixa
El meu preceptor major té una jeia que escup les criatures, com podria dir un personatge de rondalla, i no és que tingui el son inquiet: dorm bé i profundament tota la nit. Però en canviar de postura hi ha cos de contorsionista per tot i es mou com si fos una agulla de rellotge.
En el parc, la humitat ben perceptible testimoniava la generositat de les darreres pluges que temporalment han amabilitzat Ciutat. Els elements de jocs no lluïen gaire, per això, però el seu llanguiment tardoral no retreia les intencions de les criatures. L’infant que acaba d’estrenar els tres anys com si fossin un parell de sabates llustroses
El meu preceptor menor, avui capvespre, ha decidit que el betlem de casa que muntàrem el seu germà fa una setmana, havia de reflectir fidelment el present gens galdós de les “terres santes”, que malauradament viuen intensament els estralls de tots els caires de la violència, i ha desfet l’harmonia naïf del betlem. A la
Els meus preceptors estan encantats amb el conte “Un bosc ple d’amor”, de Jordi Cuixart il·lustrat per Ignasi Blanch. El més jove ha descobert nous animals que li han cridat molt l’atenció, sobretot els aucells, en concret l’oreneta, i també els dos granots, que ha destriat pel seu compte amb esglai. El major, ha entès
Els meus preceptors no tenien escola, avui, i en lloc d’anar a lliurar premis com les filles del Borbó a qui li agrada fer política d’ultradreta, han vingut a passar l’horabaixa amb mi, un luxe que no té preu. Sens dubte, és la millor manera de començar una setmana que acabarà en eleccions, una veritable
El meu preceptor menor avui fa dos anys plens de seny i saviesa. En paral·lel, al Taller Marginàlia, avui dematí hem fet un clam i una pregària per la tendresa ofegada a la Mediterrània. Per això, hem omplert de flors un bres recuperat pels gazanencs. Durant l’hora que ha durat aquesta memòria, el meu preceptor,
La intrepidesa és un dels trets que comparteixen els meus dos preceptors. Calculen prou bé a què s’acaren i un cop han engegat el camí per superar l’obstacle o l’entrebanc, mai no reculen ni perden el somriure. Així sempre se’n surten. El preceptor menor, a punt de fer els dos anys i tenint d’exemple el
El meu preceptor menor va amb un gust que omple de tranquil·litat i coratge a l’Escoleta Infantil Sa Miloca, de Cas Concos del Cavaller. El preceptor major també hi anà en el seu moment i amb el mateix interès i ganes. I és així perquè les tres educadores que en tenen cura posen tota la
El meu preceptor major avui fa sis anys i ningú no ho diria. El temps és molt capritxós, ell ho sap molt bé, i tant li és córrer com un boig com encantar-se com un badoc. Per ell és un badoc i per als altres, els seus deixebles, un boig fermador. Ell el sap fer
Els preceptors estan encantats d’anar a escola, cosa que és molt d’agrair en temps de desespers i desesperances. Els hauria d’advertir que si per la seva escola, que és una petita ONU, apareix un capsigrany, parlamentari per vergonya de tots, que vol veure com van d’adoctrinament, això és si parlen habitualment el català de les