marginàlies

Els meus preceptors no tenien escola, avui, i en lloc d’anar a lliurar premis com les filles del Borbó a qui li agrada fer política d’ultradreta, han vingut a passar l’horabaixa amb mi, un luxe que no té preu. Sens dubte, és la millor manera de començar una setmana que acabarà en eleccions, una veritable purga.

Com pertocava, hem anat a la revistaria, com diu el preceptor major a l’estanc que també ofereix revistes i objectes de regal, i tots dos han triat la revista que han volgut. El preceptor menor, model d’educació, ha saludat efusivament l’al·lota que ens ha cobrat el gènere i en sortir de la revistaria ha repetit el gest cortès, que ha agafat a contrapeu la dependenta. Sorpresa i emocionada, li ha dedicat un adéu efusiu.

Altre cop a casa, el preceptor major m’ha volgut mostrar com tocava –i segueix tocant- el seu ídol Brian May, guitarrista de Queen, i ha improvisat un concertet. Son germà no ha volgut restar enrere i també ha fet quatre arpegis.

Hem passat millor horabaixa que les filles del Borbó, sens dubte, i sense necessitat de lliurar cap premi ni sentir les necieses i amenaces d’un supremacista amb corona que atia el foc i l’odi.