L’impetigen és una infecció purulenta de la pell, generalment de caràcter agut, produïda per cocs piògens, que es caracteritza per la formació de crostes d’aspecte similar a la mel, segons el Termcat. El Diccionari General de la Llengua Catalana de l’IEC, d’altra banda, indica que és una infecció de la pell caracteritzada per l’aparició de
Avui fa 150 anys que va néixer Caterina Albert i Paradís, una de les escriptores capitals de la literatura catalana que adoptà el nom de Víctor Català. Faríem bé de recordar-ho sempre i en referir-nos a les seves obres diguéssim que són de Caterina Víctor Albert Català. També en fa 46 que morí Salvador Allende
Ningú no recorda el dia que va descobrir la seva ombra i seria bo que el cervell retingués per a sempre el moment precís perquè és el primer encontre veritable amb les conseqüències de la llum. El meu preceptor menor l’ha descoberta avui, ben d’hora, i s’ha pres tot el temps del món per prendre-li
Amb el preceptor major assaborint una bola de gelat industrial de vainilla pagat a preu d’or (dos euros, certament, és una exageració) i el menor dormint en el cotxet auxiliar, hom podia aventurar-se a recórrer com si fos un visitant vingut del nord on la gent és espriuanament neta i noble, culta, rica, lliure, desvetllada
Amb molt bon criteri, el meu preceptor en cap considera que amb els més de quaranta graus de temperatura d’avui i una humitat del 40% que comporta una sensació tèrmica superior als cinquanta graus, desapareixen literalment s’Alqueria Blanca, Santanyí, Ciutat, Bunyola i tots els llocs que té apamats per convertir-se en deserts; en deserts de
El meu preceptor segon, que farà els vint-i-un mesos el dia de la Mare de Déu dels Àngels, per hospitalització programada de sa mare, ha passat a casa la seva primera nit fora del seu jaç i el primer dia sense prendre el pit com a complement vitamínic exquisit a la seva dieta alimentària. Tant
Arramsamsam, arramsamsam / Guli, guli, guli, guli, guli / Arramsamsam / Arabi, arabi / Guli, guli, guli, guli, guli / Arramsamsam… Més o menys així cantàvem i mig ballàvem quan volíem ser quelcom més que infants sense tenir-ne les eines de la consciència necessàries. Aleshores no sabíem què volia dir aquella mena d’embarbussament que no
El meu mentor jove, vint mesos curulls de sensibilitat i saviesa, amb molta freqüència em demana les orelleres que preserven del soroll dels martells hidràulics i altres ginys que desafien la barrera del so, s’asseu a la butaca que se m’ha destinat, acluca els ulls, s’aïlla del món, compassa la respiració com si fos un
El meu preceptor en cap segueix punt per punt els preceptes de la impaciència i quan s’encotxa per anar a part o banda, encara no ha encalentit el seient i ja demana si falta molt per arribar. Avui no ha estat excepció, ans al contrari: la impaciència s’ha agreujat perquè duia uns regals que s’han
La terra ja no arrela. És un sentiment cada cop més pregon que es fa gairebé intractable en veure els moviments de màquines i sòl tan dolorosos de la futura autopista Llucmajor-Campos o l’abandonament lesiu de tants de sementers. I si no arrelam, de la nostra singular manera de tractar el món i relacionar-nos-hi no
El meu preceptor major –cinc anys i vuit mesos que vessen coneixement- es deixa prendre per aquesta primavera entremaliada, que ara juga perillosament amb la calor més ferma i suara retorna a la fredor inquieta de les escorrialles de l’hivern. Així ha de ser fins que el canvi climàtic negat per en Trump i altres
Avui, els meus dos preceptors -entre tots dos sis anys i mig del nostre temps, que traduït en el seu conformen una eternitat plena i acabada- anaven ben esmolats d’enginy i amb ganes irreprimibles de gresca. Així, han volgut ensenyar-me com s’han d’alliberar les tensions que més encabriten per estúpides i la terbolesa del coneixement
Què veuen les criatures en unes tisores? Què tenen que els fascina tant? Segur que, quan nosaltres ho érem, criatures, també sentíem aquesta atracció poderosa i no ens quedà fixada en la memòria per poder-la apamar i esbrinar. I com més en punta, millor; com més especialitzades o atrevides, més encís. Les que comencen a
El meu preceptor en cap avui tenia la bruta. Esbrinar les raons d’aquest mal tremp és fer retxes dins l’aigua. Ni ell mateix –ni ningú que tingui la bruta- és capaç d’explicar per què t’aclapara el mal humor, les ganes d’enviar tothom allà on no hi plou i d’arraulir-te en un racó i passar desapercebut,
El meu preceptor en cap, abans d’anar a fer la volta per les parades de llibres de Ciutat, m’ha fet el millor regal que em podien fer, un xic més intens que un llibre, una rosa i un somriure: la seva versió de la llegenda de sant Jordi com a portada d’un llibre. I me