marginàlies

El meu preceptor major té una jeia que escup les criatures, com podria dir un personatge de rondalla, i no és que tingui el son inquiet: dorm bé i profundament tota la nit. Però en canviar de postura hi ha cos de contorsionista per tot i es mou com si fos una agulla de rellotge. I el tapament ben aviat li fa nosa. Tu maldes per tapar-lo, que les nits refreden, però ell ben aviat espolsa. I t’adones que mirar-lo com dorm en la nit ciutadana excessivament enlluernada, com marca les hores una cama aquí i un braç allà, és una font inesgotable d’energia. De dormit i tot no es cansa de dictar emotivitats noves.

El matí, ben d’hora josepguardiolana, en haver pres la llet i un grapat de galetes ha volgut anar a trescar per Ciutat, que ell és dematiner i ja sap anar a moltes bandes. El fet de començar a saber-se orientar pel laberint de carrers ciutadà, tan allunyat del seu redós on tot és a mà, l’assegura i, a sobre, li permet de presumir-ne davant els seus companys i amics migjornencs. Avui ha entès perfectament que per arribar a un punt de la ciutat s’hi pot arribar a través de diferents rutes i ben aviat ho ha volgut comprovar.

Tanmateix no entenia com així les atraccions que tant sovintegen aquestes festes de Nadal no estaven obertes i operatives a les nou del matí, que ja és ben hora d’estar espavilats. Sort que a la revistaria, que li diu ell, hi ha trobat el que trobava. I en sortir, m’ha proposat d’anar per un carrer que no hi havia anat mai i anava memoritzant referències per anar fent el seu propi mapa.