marginàlies

El meu preceptor menor, avui capvespre, ha decidit que el betlem de casa que muntàrem el seu germà fa una setmana, havia de reflectir fidelment el present gens galdós de les “terres santes”, que malauradament viuen intensament els estralls de tots els caires de la violència, i ha desfet l’harmonia naïf del betlem. A la cova hi ha amuntegat un bon grapat de figures i ha encastellat els Reis.

No ho ha fet a la mala ni destructorament, sinó jugant, respectant escrupolosament les figures; com si en el desordre absolut hi trobàs equilibri i serenor. Cantussejava i tot, mentre posava cap baix cul alt el betlem. I en haver acabat, ha mirat la composició que ha fet a plena consciència, s’hi ha entretingut una bona estona, i finalment ha dit un sí rotund per validar la intervenció.