El meu preceptor menor tenia ganes de parc, avui horabaixa, que ja comença a fer bo i s’ensumen les vacances santes. En arribar-hi, se’n va capdret al tobogan més petit i no li costa gens fer cua. La criatura que el precedeix es pren tot el temps del món per pujar els tres escalons que
Disposats el meu preceptor menor i jo a anar al parc sense haver reparat que l’horabaixa s’ennuvolava per brusquejar, en ser al carrer ens hem trobat amb un plugim serè que ens ha fet dubtar del nostre propòsit. Tanmateix ens ha bastat una mirada per determinar que canviàvem el parc –amb els jocs banyats deixa
El meu preceptor menor té una pujada de febre i li fuig de cop la juguera, naturalment. Abandona l’alegria, els jocs i demana braços. S’adorm, però alena molt espès i adesiara s’estremeix i plorinya. Fa mal, vigilar-li el plany. Fa patir, veure estremida la seva constitució, com es trenca la seva alegria grenyal que es
Si el meu preceptor major considera que el quart gol d’ahir del Barça al Betis que marcà Messi és una obra d’art, no cal que ningú no ho dubti ni que pensi que és una exaltació excessiva. Ben cert que el futbol és futbol, una definició que ho diu tot sense dir res, i que
El meu preceptor major és agosarat i juganer de mena i l’altre dia, fent títeres en el sofà de casa en contra del parer de la padrina, explicava que “es propulsava” amb les mans perquè la cucavela fos perfecta. Ves a saber d’on va treure que impel·lir cap endavant, com feia ell amb el seu
El meu preceptor major ha entrat a casa molt enfadat i irritat, avui. No n’ha volgut explicar les causes en témer, probablement, que no les entendríem. Qui sap. Irritat, no troba forat per fugir de la inquietud ni racó confortable per descansar-la. Va i ve com una guineu engabiada i per molt que hom li
El meu preceptor menor té ganes de bany abans de la fosca i ben aviat em ginya perquè l’hi prepari. M’ho diu amb la seva llengua ben esmolada i a través d’un vocabulari que no entén ningú més que ell, però que no li importa gens: el problema és nostre per ser tan closos de
Els meus preceptors i jo hem tingut avui horabaixa una esplèndida jornada de treball al voltant del temps, el mesurat i el meteorològic, una qüestió que, com més va, més cos va prenent en les nostres converses. En ells el temps que es mesura s’hi queda fins que hi deixa escolims i en mi no
Un professor de religió del batxillerat de fa moltíssims d’anys ens deia als seus alumnes de dotze o tretze anys que tres coses hi havia en el món que hom no es cansava de mirar: la mar, el foc de la xemeneia i els infants menuts quan juguen. No sé de quin manual s’ho va
El meu preceptor major s’ha estrenat en els cotxes de xoc, avui, sense acompanyant, i li ha pres el gust, clar. No s’ha torbat gaire a descobrir com havia de fer anar aquell bòlit de joguina i parava tot l’esment a esquivar les topades, ves per on. En acabat, el fred començava a fer-se notar
Avui és el dia més curt de l’any, però al meu preceptor menor no li importa gens. Això sí, cap a les cinc del capvespre no es perd detall d’un qüern de niguls eixorcs amb un toc lleuger de vermell a les corones que, lluny d’apoderar-los, els converteix en joguines inaccessibles. Ell, el preceptor, des
El meu institutor major va molt malsofrit perquè el seu millor amic, uns quants mesos més gran que ell, li ha dit que té al·lota, raó per la qual no pot estar tant amb ell. I el meu prefecte considera que no és hora de tenir al·lota; per tenir-ne has d’haver fet els devuit anys,
Dies de fer (sempre li hem dit així per casa) el betlem. A la casa dels prodigis els menuts de la família han col·laborat ben activament a col·locar les figures. Com els bons betlems, combina les zones humides amb les àrides, per on comencen a avançar els reis, i presenta les figures i els oficis
El meu preceptor major, cinc anys plens de saviesa, segueix volent ser Brian May, el guitarrista de Queen. Des que va veure “Bohemian Rhapsody”, fa una vintena de dies, no deixa de somniar amb aquest astrofísic que, juntament amb el seu pare Harold, el 1963 es va construir la guitarra que l’ha acompanyat en tots
La mar sempre crida i captiva i encaterina, com vaig sentir a dir a una dona molt gran quan jo encara estava en construcció i no és que fos ni il·lustre ni il·lustrada. Això sí, estava llogada a casa important i el seu senyor era de la ceba, deien els de la vila amb un