marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

14 d'octubre de 2020
0 comentaris

LA GALÀXIA I LA MATRIARCA

La matriarca, del llit estant, demana un llapis que ara no necessita, però per si de cas, i l’hi don. Sap que gairebé sempre en duc a qualque butxaca o a la bossa, també per si de cas, com un temps es portaven els mocadors brodats a un caire amb les inicials del propietari. Posa el llapis a l’abast de la seva mà dreta, la de la tumbaga del casar, i em mira amb un deix d’entremaliadura que, per breu, no puc acabar ni d’apamar ni d’escatir. En veient com la mir em fa a saber que té les mans molt balbes, males de plegar, diu, i agraeix amb l’esguard cansat que les hi fregui.

És en moments així que voldria disposar d’una bona contarella per acompanyar l’instant d’assossec. La venerabilitat dels vells fretura allunyar-se de l’estridència i apropar-se al tacte permanent, a la custòdia atenta i a les paraules interessades, les que esdevenen porus a través dels qual s’inocula la serenor que prologa l’harmonia que es percaça.

D’això n’hauria de parlar amb els meus preceptors, que de contes en saben molt, i que la matriarca sempre té presents, com si fossin l’únic entreteniment en el seu magí esvalotat. Els podria demanar que me’n contassis de seus, contes nous de trinca bastits per ells en terra de call vermell, pensant en ella, en la matriarca que es desviu per espantar neguits. Si en la constitució dels preceptors hi juguen un paper capital i els fan tant de bé els contes, també han d’afavorir necessàriament el benestar en l’ancianitat que té tirada a la dispersió dels fils del pensament i a l’amotinament de les percepcions.

Un conte que fes un tomb per la galàxia, per exemple, podria ser un bon banc de proves. L’ha contemplat molt, al cel, la matriarca, tot i que mai no s’ha atrevit a imaginar-se res més enllà de la contemplació de la lluna: la immensitat li fa tenir tombs de cap i que l’univers sigui creació de Déu vol dir que és tan sagrat com perfecte i que no cal furgar-hi per trobar-hi cap arrua. En qüestions sacres, no hem de ser mastegatatxes, vol fer avinent. Però el preceptor major és ben capaç de fer-la pujar al bòlit que li dibuixarà perquè la matriarca s’adoni que una rentada de cara a la via làctia no estaria de més.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.