marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

DIAVERS

CIMBELLS

30 de gener de 2009

Sota l’arc –del cel, no de triomf-, atupat i tot vull fer pactes de ca amb aquests clapits continguts que disculpar volen la merda que els envolta. Muntanyes de detritus orgànic que pengen cortines de plom a l’aire que fa de cimbell a la memòria. Ni que sigui per fer-me avorrir dels cans. Pujaré a

Llegir més

LA PARET QUE EMPARA

28 de gener de 2009

Parlem del que no sabem sense dissimular, per ventura així l’empegueïment podrà fer un téntol. És així que escolt la meva pròpia veu, agotzonat rere la paret seca que tot m’ho empara. I m’amenaça. I em desafia. I em condemna. Renega de mi. I se’n va. I retorna el cavall de cartró esbudellat i la

Llegir més

LA DIRECCIÓ DELS DELITS

26 de gener de 2009

… i vas, i obris qualsevol llibre dels que estimes, dels que t’has tatuat al sentiment; o et dónes a qualsevol música, a una de tantes cançons que t’escambuixen la supèrbia i tot tu queda reduït a una esquerda. I et demanes si encara hi ha paraules per les quals val la pena comprometre un

Llegir més

SALUDANT EL SOL

9 de gener de 2009

Saludau el sol, madona, encara que l’astre no tregui cara ni deixi escapar cap rojor que el delati. Mentrestant, deixau-me escoltar atentament allò que diu –sense aixecar la veu- el raor de Buñuel en tallar l’ull de Simone Mareuil. El sentiu, vós? Sentiu aquesta veu enamoradissa, que llisca com el plaer i fendeix com la

Llegir més

GARGALLEM ROCS

29 de desembre de 2008

On és la bassetja que pot reduir el buldòzer? L’harmonia dels raonaments i el sentir de la ment tornassolada són desdiapasonats per la ronquera eixordidora del giny destructor, que devora llentiscle i defeca formigó. La raó, així, és tallada de rel per raons de cobdícia, per ordre de la dictadura de la lletjor total. I,

Llegir més

LA FUSIÓ DEL BES

23 de desembre de 2008

Instal·lats en els confins de la paraula és possible accelerar la fusió del bes, l’única energia capaç de pacificar l’alè o d’inquietar l’ensopiment de les hores.

Llegir més

ATÒNIT

18 de desembre de 2008

Es precipita el capvespre en veure l’anyell tacat de sang. Dels xaragalls ragen els alarits de la intifada. Les fulles dels plataners que ahir ennoblien la pluja, avui, amb l’aigua passada, engruten les avingudes i ofenen els escombriaires. L’illa perd un braç de mar i un oasi amb garrovers, i res no es mou, ningú

Llegir més

DEL SILENCI BEN EDUCAT

9 de desembre de 2008

només en neixen pregàries de claudicacions i silicis. I no estam per retre l’einam del tros que ens dóna el pa i l’honra, és clar. De les abadies han d’arribar els cronistes, els cants de glòria i els alarits per anar nets i cara alta per sota els arcs de triomf que ens esperen allà

Llegir més

DEL CEL CAIGUT

8 de desembre de 2008

Dels desposseïts, tothom en fa estels. Bé ho saben els licantrops quan udolen a la lluna i als devots a les pel·lícules de por. És clar: feim d’extres de films de sèrie B, que sempre acaben com cal: amb el bo ben pentinat i besant la dona bleda amb els llavis closos. Així, no ha

Llegir més

RANGUET

7 de desembre de 2008

Cap paraula no li quedava per afrontar amb garanties la derrota. Què en diuen d’això, els falziots?, es demana amb les mans balbes. Recorda que varen ser els darrers que veieren la seva veu córrer el xoquí rere les rates. Retornà feta un Llàtzer, la veu, sense cap ferida greu ni infectada però sense grapa,

Llegir més

EL RENEC DEL MURICEC

2 de novembre de 2008

Hom plora la derrota de la veu estès a la rosseguera que serveix de catifa als sediments del fracàs. El silenci del bosc aclapara, com ho fa el vol mercenari dels papamosques i l’aire que prenen els durbecs per poder trencar els ous de serps i ases. I esborrona l’absència de guants de boxa per

Llegir més

EL PEDACER

29 d'octubre de 2008

Ajagut i desvetllat al llit quan encara havien de tocar les quatre del matí recordava el pedacer de la seva infantesa. Li deien així, al poble, tot i que cridàs pels quatre cantons: “Aram, giny, coure, ferro vell, tot es compra!”.  El recordava fosc de pell i gras, amb ulleres fumades i bigotet. No ho

Llegir més

CONVENIÈNCIES

23 d'octubre de 2008

Qui diu que no seria convenient esqueixar tots els versos que ens han ensucrat la rebel·lia i omplir de grafits obscens els excusats de casa? Qui i per quin motiu se’m pot impedir que xerri cridant fins a perdre l’alè, que obri tants corredors de la mort com enemics intueixo i se’m declaren, que demani

Llegir més