marginàlies

Campanars acabats a mitges
celebren la fe de l’alcalde.
Lladra una cussa a gola plena
en espetegar la primera
rodella dels focs d’artifici
i al punt la urbs esdevé canera.
Els vitralls de la Seu pateixen,
però cal atendre els capricis
del nou virrei i el seu seguici.
El vagabund no es perd la festa:
podrà beure culs de cervesa
a voler i farà bon recapte
de llosques i algunes almoines.
La llibertat ben vigilada,
exigeix la presidència,
i foragiten els aedes
els agents i els cossos de l’ordre.
Costa netejar les voreres
dels carrers i el sòl de les places
en acabar els fastos borratxos.
La cara embambada del batlle
espanta l’infant que entra a escola
i pretén, el primer munícipe,
que tothom cregui que és canalla
la tradició del seu poble.