marginàlies

Marques inquietants d’almangra
en els lloms esquinçats i tristos
de les elefantes eixorques
que no troben el cementeri.

Remors de vents i terratrèmols
que reten lleones, canonges
i altres éssers de l’horabaixa
que enlloc no troba la badia.

Fileres de mots que aclaparen,
columnes de lletres minúscules
per poder enderrocar l’imperi
dels rucs, el niu de la misèria.

Cinc dits nets per tocar la cara
als malentranyats i als malànimes
que cremen els vergers del poble
i posen preu al pacifisme.