marginàlies
Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes
29 de gener de 2012
0 comentaris
EL SOL AMB SALACOT
Ran de mar revenen les ganes
de fer memòria dels dies
resplendents que surten de mare.
I d’ajustar les minuteres
i l’arena del temps que escapa
dels armaris i dels rellotges.
Un salacot, el sol demana.
Com el jou la bístia, crida
la melangia la tristura.
L’aigua de la cala és gelada,
encresta els mugrons de la bella
i els ulls del jove que la ronda.
de fer memòria dels dies
resplendents que surten de mare.
I d’ajustar les minuteres
i l’arena del temps que escapa
dels armaris i dels rellotges.
Un salacot, el sol demana.
Com el jou la bístia, crida
la melangia la tristura.
L’aigua de la cala és gelada,
encresta els mugrons de la bella
i els ulls del jove que la ronda.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!