marginàlies

Nàiades cantant a les oliveres
teixeixen senyeres de pell i seda
en veure arribar als atols les aurores
dels dies propicis als armisticis.

A l’illa, plena de llum i d’escuma,
els camins de mar pugen a la serra
més alta per fer el cel més accessible
a les nits narradores d’odissees.No senten calfreds en besar la terra
fecunda els traïdors, ni gens s’immuta
el consell de savis en veure els ventres
de les donzelles oferts al megarca.

Prest fa el capvespre i les aus missatgeres,
presumint d’ales i dansant en cercle,
no volen entretenir el bons auguris:
tornaran a estremir les abraçades.