marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

7 de març de 2012
0 comentaris

CAMÍ DE CERA

Diuen que la memòria
col·lectiva ha proscrit
els mots proparoxítons.
Així, l’au cega de la confiança
vola baix, per sota de l’aspror
d’aquests dies de toc de queda.

La ceguesa de l’escriptura
ensordeix la paraula
de la mateixa manera que
la fetilleria de la mirada
als ulls els fa dir mentides.

Si la veu no és reactiva
s’empudega la boca.
I ara mateix l’engrut
domina l’expressió dels arrogants.

La cera coneix de sobres
el camí a seguir per celar
les orelles que oir no volen.
De l’esclavatge a què la terra
la sotmet, mai la lluna
no n’ha volgut fer senyera.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.