marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

DIAVERS

ELS ULLS DE LES PARAULES

12 de juliol de 2008

Sempre serem el cap del que sentim. Res no podrà distreure’ns del camí de pell delerosa de passió en estat pur si parlam a través dels ulls de les paraules i dels gests assuaujats de les mans fetes boques. Cal que tot es redueixi a passar la llengua per l’espinada tensa de les mirades i

Llegir més

CRIT DE MIM

10 de juliol de 2008

Reu de la callada maldestra, en no saber pastar les paraules indispensables per entendre i topografiar el sibaritisme de l’antropofàgia, t’estimares més cercar aixopluc en qualsevol de les cinquanta versions conegudes d’El crit, de Munch. I no caigueres en el compte que l’ofec del lament, més carnassa teva oferia a la caníbal amb mans d’urani

Llegir més

DENTS QUE ROSEGUEN RENECS

8 de juliol de 2008

S’insinua amb grolleria la sensació de derrota. El victimisme grimpa com un cuc ranc però ben armat de raons fins a les dents, que roseguen renecs. Per paga, no hi ha doblers ni paraules amables. I la pell s’ha tornat teixit retràctil per atacar evidències o defensar-se d’al·lucinacions.

Llegir més

LA VANITAT DE CREURE’NS PORCS

6 de juliol de 2008

El terror no és el full en blanc que espera noves en forma de lletres. El pànic prové de la plaga de mots i d’idees, de gests i de tactes compromesos fermament amb les frisances i la toquera, que vagaregen –narcotitzats i espantats- pels marges de la seguretat alienadora que proporciona sostres llogats a l’antropofàgia.

Llegir més

L’APOTEOSI DE L’HOME EN CRIT

30 de juny de 2008

Si no ho fa l’apoteosi de l’home en crit, que ho faci la lava del bestiari en zel, però que es trenqui l’espiral dels enderrocs. Armem-nos de valor i empaitem els deixants de la lascívia que s’exhibeixen talment cuques de llum en cerca d’incendis. Plantem cara a la uniformitat dels deformes, a la ruqueria dels

Llegir més