Pels noticiaris de la televisió veiem dia sí dia també imatges de manifestacions a l’Afganistan, d’acarnissades batusses a l’Iraq o, ara mateix, de la rebuda feta a Rabat als reis d’Espanya. I sempre amb una constant: els carrers són plens a vessar de gent de totes les edats (i generalment homes). A la vista d’això -que
Deu del matí de diumenge. Com cada tres setmanes ahir vaig tenir sessió de Flotàrium. Seixanta minuts a les fosques, submergit en una aigua prou densa com per aguantar-me sense cap esforç. Ni un sol múscul en tensió i tancat dintre d’una espècie de closca protectora i aïllant. Silenci absolut. O música, si ho prefereixo. Una música
Cada dia festiu pels volts de les vuit del matí baixo al quiosc de Sanllehy a comprar la premsa. Per salvar els quatre pisos que separen casa nostra del carrer tiro habitualment d’ascensor. Tret d’un dia l’any. Un dia molt especial en el qual retardo un pèl més la meva sortida i baixo les escales a
Uf… Vàrem estrenar l’any a Collserola i l’hem acabat amb la notícia d’una altra defunció. Precisament del pare de la I., membre femení de la parella amb qui comptàvem sopar i dir adéu a 2004 aquest vespre des de casa nostra. De fet, la festeta particular ja la vàrem fer ahir l’A. i jo sopant
Mentre tots els meteoròlegs es posaven d’acord per augurar-non un Nadal i, molt especialment, un Sant Esteve sota l’influx d’una onada de fred polar (onada que, almenys a la ciutat de Barcelona, ha passat força desapercebuda) en el dinar d’ahir i en el d’avui tots els de casa hem pensat en el Marc que ara
Per la ràdio s’està passant aquests dies una campanya publicitària d’Amnistia Internacional per la igualtat de drets de les dones. Els creatius publicitaris han simulat una conversa entre un ginecòleg i una parella en estat de bona esperança en el transcurs de la qual el metge els avisa que el que estan esperant podria ser un ésser d’allò
Llegint els últims articles d’en D. Sam Abrams, i molt especialment el que va ejacular dijous passat a l’Avui, em ve a la memòria el que no fa gaire em comentava la meva amiga M. a propòsit d’un altre individu tallat pel mateix patró i del qual potser parlaré d’aquí a uns mesos. “T’imagines -em deia- el
Continuant amb el tema d’ahir ara resulta que tothom es fa creus del que ha desvelat un informe de l’OCDE (aquí en francès i aquí en anglès) segons el qual els alumnes catalans de secundària (4t d’ESO, 15 anys) estan per sota de la mitjana fixada per aquesta organització internacional en coneixements de matemàtiques, comprensió lectora i
A principis d’aquest any vaig quedar amb una persona de trobar-nos a la porta d’un institut de secundària de l’Eixample barceloní. Casualment l’hora de la cita coincidia amb la de la sortida dels alumnes i el retard de la persona a qui esperava em va permetre viure uns imprevistos vint minuts d’instructiva immersió en el
Ja fa una pila d’anys que vaig adonar-me que l’abnegat i meritori món de l’ensenyament té una tirada irresistible cap a la creació d’eufemismes, eslògans, consignes i frases fetes que a força de repetir-se-les els uns als altres i els altres als uns fàcilment acaben adoptant categoria de llei. (n’hi ha més) Ja fa una
Sessió de tarda amb taula rodona moderada pel poeta de Catarroja Ramon Guillem (24 hores de ser proclamat guanyador del premi Vicent Andrés Estellès, per cert). Com a ponents un escriptor de les Illes, Sebastià Alzamora, un de la Franja, Hèctor Moret, i un altre del País Valencià, Toni Cucarella. El tema: la fragmentació de
Aquesta tarda he anat al Pavelló Mies van der Rohe de l’Exposició (És curiós, des de petit se m’ha quedat gravada aquesta expressió -l’Exposició- i l’empro de manera automàtica. La vaig aprendre de la meva àvia que vivia a tocar de la plaça d’Espanya i per a la qual la muntanya de Montjuïc va ser
¿Quantes vegades no ens haurem penedit d’haver escrit un correu electrònic just mig minut després de pitjar el botó “Enviar”? El meu company Tom S. -del qual parlava dimecres passat- va poder conèixer encara les prestacions d’aquest invent. Precisament en una de les darreres converses que vaig tenir amb ell me’n va parlar. “Molt de compte
Una avaria intermitent és aquella que et pot fer la guitza en qualsevol moment… menys quan has aconseguit la proesa de portar a casa teva un tècnic informàtic competent perquè te la solucioni.
Jo no hi entenc gaire d’aquestes coses, ho reconec, però juraria que un dels trets bàsics de la filosofia ecologista és el respecte a la vida. Un respecte entès de manera dual: per una banda a la vida de cada persona considerada en tant que individualitat irrepetible i, per l’altra, a la vida col·lectiva denominada