(La sèrie comença aquí)
Amb la mateixa senzillesa amb què, totxo damunt totxo, el paleta va pujant paret intentaré exposar en aquest racó el que m’indigna, el que m’agrada, el que m’emociona, el que m’amoïna o, simplement, el que em vaga de comunicar per si a algú més li pot ser útil.
De la mateixa manera que algú -ara no em ve a la memòria qui era- es definia com “feo, católico y sentimental” jo em defineixo com carrossa per generació (collita del 50; un gran any, què passa!), aparellador per formació acadèmica, funcionari dedicat a afers relacionats amb la comunicació per professió i comentador de llibres per afició.
Sóc poc constant (la dèria pel “bookcrossing” em va durar tres setmanes justes). També em reconec com un gandul vocacional però, ai las, extremadament reprimit i, tot i no predicar gaire amb l’exemple, no m’agrada la gent que alardeja d'”apretades agendes de treball” o d’estar-se al despatx a quarts de deu de la nit. Si se’n fa de feina, déu meu, amb vuit hores ben aprofitades…
Joan Bibiloni, un músic mallorquí imprescindible per a la supervivència, va treure el 1984 un disc que en la portada, a tall de títol, tenia un parell de traços d’escriptura japonesa. Era la transcripció dels sons Yu-An (per Joan) que conceptualment signifiquen “Una vida llarga i tranquil·la”. Perfecte. Tot quadra perquè és precisament aquest -poder gaudir d’una vida llarga i tranquil·la- el programa existencial que ara com ara em sembla més seductor.
L’esment a Bibiloni em dóna peu a apuntar un dels temes que de tant en tant sortirà en aquest bloc: la música. Ja he arribat a la fase de començar a confegir el meu “disc de discos”. El CD que aplega les cançons de la meva vida. Us l’aniré explicant i s’agraïran comentaris i suggeriments. De moment us dic que en aquest disc (de fet, ara mateix ja en són quatre de més de setanta-cinc minuts cada un) hi ha un tema de Joan Bibiloni: “Quan es fa de nit”, i pertany al CD “Brut”, editat el 1994 per Blau/DiscMedi.
Continua aquí.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
L’afició per la música, i això de començar a confegir com tú dius: “el meu disc de discos” em sembla molt i tant interessant, com per continuar coneixent més opinions diferents i ben entonades 🎼🎼