ESTRIPSIPEDAÇOS

La Carta Bellini

Jason Goodwin

Edicions del 1984

Traducció Maria Iniesta i Agulló

“La Carta Bellini” és
la tercera novel.la de Jason Goodwin, en ella continuen les aventures del
protagonista de les anteriors.  Yashim
Togalu.  El “lala” , l’eunuc
educat i entrenat al Palau per fer-se càrrec de tots afers que s’han de
resoldre discretament. Continuem en ple segle XIX.  L’Imperi otomà continua modernitzant-se i hi ha un nou
Soldà.  Aquest Soldà li encàrrega a en
Yashim una missió a Venècia.  Trobar el
retrat que Bellini va fer del Soldà otomà que va conquerir Istambul,
Mehmet.  Aquesta ordre però entra en
contradicció amb un nou, i també jove Visir. 
Yashim està en un dilema. Aquest és el punt de partida d’una novel.la
apassionant. La trama aquest cop es descabdella a Venècia.  Yashim, Palewsky i un bón grapat de
personatges més protagonitzen la trama.  El
fet que aquest cop l’aventura no passi a Istambul podia fer grinyolar la
història, ja que la ciutat éra un personatge més de les anteriors. Però això no
passa.  La riquesa de la trama i el
tremp que hi aporta l’acció no fan enyorar Istambul.

Goodwin, ha contruït una novel.la
farcida de personatges interessants, polièdrics. Que caminen al damunt d’una
trama complexa i intel.ligent que flueix amb naturalitat.  L’acció, les intrigues, la política i l’art
es trenen creant una novel.la que és una delícia. Molt bén escrita l’autor,demostra un gust bén especial pels detalls. I igual que amb les altres, un gust
per la cuina que amaneix un text ja de per si prou saborós.

En resum i ja per acabar una
“La Carta Bellini” és una bona novel.la històrica. 

Mistana

Núria Perpinyà

Ed. Proa

Mistana és un poble on la boira no
desapareix mai. Un poble perdut on arriba un jove fracassat, malalt i
desquiciat meteoròleg.  Al llarg d’un
any, aquest jove descobreix tot un món distorsionat per la boira. La hivernal
freda i humida, la primaveral romàntica i tènue, l’estival càlida i
sufocant.  La boira distorsiona els
objectes i amaga la gent.  Però com si
fós un carnestoltes perpetu també els permet actuar sense por de ser
vistos.  LLiures.  Conviure dia si i dia tembé amb la boira
condueix a la bojeria, però també a una lucidesa extrema.  La boira climatològica no és la única de la
que parla Núria Perpinyà.  Els
personatges que viuen a Mistana també estàn emboirats, des de l’alcalde àcrata
fins la mestra  que parla a l’inrevés.
Són personatges tocats,  embogits però
alhora pragmàtics, lúcids, irresponsables 
i assenyats.  La boira de dins i
la de fora es combinen per mostrar-nos un paisatge geogràfic i humà delirants.

Mistana és una novel.la densa.
Complexa pel que fa al seu argument,boires intèrnes i boires externes. Complexa
pel que fa als seus personatges, difícils, embogits, desquiciats, extrems però
alhora tot el contrari. Complexa pel que fa a la seva trama. I complexa pel que
fa a la relació dels personatges entre si i alhora amb el medi. Complexa en la
forma que adopta, una prosa rimada que li atorga un ritme únic. I fins hi tot
complexa en la seva estructura formal ja que els títols dels capítols  marquen el temps narratiu. I això aproxima
el text a la simfonia.

Per tant Mistana no és una novel.la
per passar l’estona i prou. No és ni de lluny un  simple artefàcte d’evasió. 
Qui hi busqui aquestes característiques s’hi perdrà. Mistana és una
novel.la que és alhora un munt de coses: 
un homenatge a la boira lleidetana, una reflexió sobre la bogeria,  sobre el progrés i els seus límits, sobre la
capacitat d’adaptació dels éssers humans, sobre la necesitat d’autoenganyar-se
per sobreviure als horrors més grans. I alhora sobre la necesitat de la veritat
per no embogir del tot. Mistana també és una novel.la carregada de realisme
màgic. I que cavalca al damunt d’un text mil.limetrat que aconsegueix
d’imprimir-li un ritme endimoniat.  A
més la Perpinya continua amb els seus inabastables i constants jocs de paraules.

Mistana és una gran novel.la, brillant
i sorprenent. És una novel.la totalment original nascuda de l’únivers personal
de l’autora. Sense dreceres, sense facilitats, sense manuals ni guies.  Mistana és Univers Perpinyà 100%.

Prohibeixen a les màquines de
batre treballar de 2 a 5 de la tarda com a mesura antiincendis.  Realitat
o un gag del Polònia?

N’estic fins al capdamunt dels
“pijoecologistes”.  Fa uns mesos volien prohibir el trànsit de
tractors el cap de setmana. I ahir van prohibir que les   màquines de
batre  fesin la seva tasca de les 2 a les 5.  Si no fos bén real
semblaria un gag més del programa d’en Toni Soler.

És evident que la genteta que ha decidit això no té
ni la més remota idea del que passa fora de ciutat. Quan el cereal està a punt
cal correr a batre i si es pot a embalar i de pas recollir les bales per que un
xafec d’estiu no t’esguerri la feina.  Ara bé, sembla que això els amos de
la coselleria o no ho saben o tant els fa.

Sembla bén bé que aquests “pijoecologistes”
considerin totes aquestes activitats una execentricitat, enlloc d’una feina
important i necessària. Aquesta és l’última de les les seves ximpleries, que
han anat de la captació temporal d’aigua del Segre fins a voler prohibir el
trànsit de tractors els caps de setmana.

 Sincerament, n’estic fart que em governin un
ramat tant gran d’ignorants,capcigrays, “pijos” i urbanites.  I
pel que fà al conseller Saura que eviti els incendis i alhora que garanteixi
que la gent segui en el seu moment.  I si no és capaç de fer les dues
feines alhora enlloc de carregar-li el mort al més feble, que reconegui la seva
incapacitat i dimiteixi. Ras i curt n’estic fins els nassos de tanta norma de
tanta llei descerebrada i de tants disbarats.

Felicitats a l’Usap per el seu èxit. I gràcies a TV3 per retransmetre el partit.

Las legiones malditas

Africanus

Santiago Posteguillo

Ediciones B.

L’autor ens presenta una trilogia de la qual ja han
aparegut els dos primers volums. En
ella es novel.la la vida de Publi Corneli Escipió, Escipió l’africà. El general romà que va derrotar a Ànibal. Però que en canvi no ha obtingut la mateixa
fama que el seu oponent. Santiago Posteguillo ha creat dues novel.les potents
tot resseguint la vida d’aquest noble romà.
El text flueix amb molta agilitat i el seu seguiment tenaç de la vida
d’Escipió l’africà no fa en cap cas el text més feixuc.

Però anem per parts. El primer volum en aparèixer va ser “Las legiones
malditas”. En ell Escipió acaba de
conquerir “Cartago Nova” .
Hi veiem un Escipió cada cop més
segur de si mateix. Un Escipió que ja
ha provat la seva vàlua al cap de batalla i que cada cop li pesa menys la seva
joventut. El text es divideix en dos
grans blocs. Hispània on transcorre la lluita d’Escipió per derrotar els
cartaginesos. Cosa que a la fi
aconsegueix. I una segona part en que Escipió torna a Roma com a
general victoriós, i comença
negociar i prepara la invasió d’Àfrica.
Aquesta novel.la té una llarga i brillant conclusió amb l’invasió
d’Àfrica i la batalla de Zama on finalment Escipió derrota Aníbal.

El segón volum publicat “Africanus el hijo del
consul” es cronològicament anterior a les “Legiones
malditas” En ell es narra des del
naixement de Publi Corneli Escipió fins la conquesta de Cartagena. En aquesta novel.la la vessant més bel.lica
té menys paper. En canvi l’autor es
centra en la descripció del món romà.
Del món aristocràtic de les grans famílies, del senat, dels
magistrats. Però també del poble, i de
les classes mitjanes com per exemple els comerciants. “Africanus” és
doncs un text més descriptiu, un xic menys intens que “Las legiones
malditas”. Però que permet
matisar molt més els personatges i alhora entendre molt més les seves
motivacions. Tanmateix aquest ritme
narratiu més reflexiu manté la intensitat alternant entre la vida del jove
Publi Corneli Escipió i la lluita del seu pare i oncle a Hispània. I les aventures d’un autor teatral, que
acabarà triomfant.

Els dos volums formen una unitat. La vida d’Escipió l’Africà és l’eix
argumental. Però a través de la seva
vida l’autor ha construït dues novel.les vigoroses, ben escrites que es
llegeixen amb plaer. Absorbents, on
s’hi equilibra magníficament bé la complexitat psicològica dels protagonistes i
una trama farcida d’ambicions i de joc polític. Cal destacar a més el gran
paper que hi fan força personatges secundàris que mai esdevenen plans. L’acció és retratada amb molta vivesa
i intensitat. M’agradaria destacar la
picada d’ullet que ens fa l’autor introduint la biografia de Plaute. Si Escipió ens mostra la Roma patrícia,
Plaute li dona un contrapunt molt interessant mostrant-nos la Roma plebea. A més d’aquest fet l’autor ens descriu els
inicis del teatre a Roma, i les controvèrsies que provocava. Aquesta picada d’ullet és molt d’agraïr, ja
que permet al lector sortir del món aristocràtic i tastar la vida quotidiana.

En resum estem davant de dues bones novel.les
històriques. Personalment crec que si és possible la millor lectura és la
segueix la vida d’Escipió. Es a dir
primer “Africanus” i després “Las legiones malditas” ja que aquesta lectura permet evolucionar
alhora que Escipió. I aquesta evolució
és una de les gràcies de les novel.les.
Són dues novel.les que compleixen amb escreix la seva vessant
d’entreteniment . El text flueix amb
molta facilitat i la forma com l’autor l’ha organitzat en permet un seguiment
molt fàcil. Alhora l’autor aconsegueix
transportar amb molta facilitat el lector al mig de l’acció.

Narayama

Shichirô Fukazawa.

Ed. Proa

Narayama és una petita obra mestra
de la literatura.  En ella l’autor
Shichirô Fukazawa ens descriu de forma magistral la vida i la mort en un poblet
japonés de muntanya.  La porta d’entrada
que tria l’autor, és un suposat estudi de les cançons tradicionals cantades en
un poblet, situat als peus de la muntanya anomenada Narayama.  Partint d’aquest punt l’autor es centra en
el personatge d’O-rin.  Una avia que
frisa per fer el seu darrer pelegrinatge a la muntanya de Narayama.  A través dels seus ulls descobrim un poble
petit i miserable.  Treballador i
estalviador si vols per força, ja que la fam és quelcom habitual.  Però, el mestratge de Fukazawa depassa la
descripció d’aquell món. Sense adonar-nos l’autor ens presenta un ventall
increïble de personatges i les relacions que els lliga. 

A parer meu, el que fa
extraordinària aquesta petita novel.la és una doble dialèctica interna.  D’una banda ens mostra un món i els seus
habitants amb una absoluta economia de paraules.  Explica i descriu tant amb tant poc, que cada frase resulta
fascinant.  L’altre el.lement de tensió
intèrna es la contraposició entre un text d’una gran bellesa,  fregant la poesia en molts fragments. I una
realitat tant crua i salvatge que la principal preocupació de la gent que hi
surt és el menjar.

Sols afegiré que la lectura
de  “Narayama”  és un autèntic plaer.

El factor humà

Autor; John Carlin

Ed. La Campana

Traducció Pere Núñez.

El enigma siciliano de Attilio Manca. Verdad y justicia en la isla de la Cosa Nostra.

Joan Queralt

Cahoba.

Repeteixo, un gran llibre.

No sabeu pas

Andrea Camilleri

Ed 62

Crónicas de la América profunda

Joe Bageant

Ed. Libros del Lince

Traductor Pablo Manzano Migliozzi

L’arbre dels Geníssers

La serp de pedra

Autor Jason Goodwin

Ed. 1984

Vida i destí

Vassili Grossman

Ed. Galaxia Gutenberg

Traductora Maria-Ingrid Rebó.

Gomorra, viatge a l’imperi econòmic i al somni de domini de la Camorra.

Roberto Saviano

Ed. Empúries

Traducció: Pau Vidal Gavilán

La Mutació sentimental

Carme Torras

Ed. Pagés

X Premi de Narrativa de Ceiència-ficció Manuel de Pedrolo. 

Segle XXll. El món és un lloc claustrofòbic. La vida transcorre dins dels edificis amb un exterior contaminat. Robots fan d’assistents i criats en un ambient molt tecnificat.  Aquest és el món on desperta la Cèlia després de dècades d’estar hivernada. La raó d’aquest despertar és que ha estat adoptada per la Lu. Aquest és el punt de partida d’una molt bona novel.la.  Les peripècies de la Cèlia ens mostren un futur que ja ens és força plausible.

La mutació sentimental és una novel.la de ciència ficció on la parafernàlia tecnològica està la servei d’uns personatges, que al llarg dels capítols ens van mostrant la seva pròpia personalitat,  alhora que el contacte amb altri els va canviant.  Tota la novel.la és una gran reflexió sobre la importància dels sentiments, de com ells ens fan humans. De com el seu ús i la forma en que els vivim ens configuren.  En aquest cas el context de cienència-ficció és un instrument no una finalitat.

A banda d’aquest pes enorme que tenen els sentiments dels personatges. També hi trobem una reflexió final que defuig qualsevol maniqueisme: la tecnologia ens pot ajudar o anul.lar segons l’usem.

En resum, “La mutació sentimental” és una bona novel.la que reflexiona sobre l’ésser humà i la relació que té, tant amb els altres com amb la tecnologia. Ho fa però a través d’una trama i d’un joc de personatges que sovint tenen la qualitat de ser tant arquetípics com únics. Animo a llegir-lo tant als amants de la ciènica-ficció com sobretot als que no ho són.  Ja que descobrirán una excel.lent novel.la