Després de veure la manifestació de dissabte. Després d’observar ja fa un temps les actituds de la gent al meu voltant. Després d’un temps també, de parar l’orella en moltes converses casuals començo a pensar que potser si que anem endavant.
La idea que amb Espanya no anem enlloc va arrelant amb una força cada cop més gran. I el que és molt més important arrela entre gent de diversos estrats econòmics i socials. Tota aquesta gent va arrivant a la mateixa conclusió: uns gràcies als seus estudis, altres per que han estat dies i dies sense corrent, altres per que van al Teatre Nacional i salten els ploms. Els empresaris hi arriben malgrat ells mateixos de tant topar contra l’estat que es vota i que no es vota. Un estat que els estima sols alhora de cobrar-los tots els impostos possibles, i no ajudar-los si no és a pagar més (ni la totpoderosa Caixa se’n va sortir).
La independència ha abandonat els àmbits radicals i marginals per entrar a les aules, als estudis macroeconòmics i als despatxos dels advocats. La independència ha deixat de fer por per esdevenir l’únic programa clar que obre una porta cap el futur. I aquí rau la seva força. Després de més de trenta anys de demòcràcia ha quedat demostrat de forma irrefutable que el component anticatalà és consubstancial a la identitat espanyola independentment del color polític.
El lema de la manifestació era "Pel dret a decidir" és clar que estem davant d’un eufemisme. També és clar que l’eufemisme no ha enganyat a ningú. Tothom qui era a la manifestació està per la independència? suposo que no però ho pot estar d’aquí uns mesos o anys. Igual que moltes persones molt fartes de ser bons per pagar i prou.
Però per que aquesta idea que tot just fa vint anys era marginal, va guanyant implantació i es va convertint en un objectiu polític que comencem a percebre com a possible? El primer motiu ja l’he dit abans. Tots aplegats estem molt cansats que qualsevol polític de pas sucat amb oli de gira-sol transgènic ens venti una fava per fer carrera. L’altra és la percepció cada cop més clara que l’estat espanyol sols té interés en xuclar. Quant a aquests dos fets contraposem una idea de futur com la independència ja tenim el plat cuinat. A més l’estat espanyol no pot deixar de fer el que fa per que necesita cada cèntim que s’endú per acontentar la seva clientela de debó. És a dir que encara que volguessin arreglar-ho no poden.
Així doncs de mica en mica, el PP, les ministres saleroses,els presidents de govern mentiders , una situació estructural inevitable, els Losantos, els Aznars, els reis, les Letizies i la feina dels que n’han fet bandera van omplint la pica.