ESTRIPSIPEDAÇOS

Resistencia

Scott Kelly

Debate.

Que us semblaria estar quasi un any a l’espai? 340 dies és el temps que Scott Kelly va passar a la Estació Espacial Internacional. I tota la seva vida adulta la va dedicar a arribar-hi. Kelly ens explica com era un adolescent desorientat i sense expectatives, fins que la lectura casual del llibre de Tom Wolfe «Escollits per a la Gloria» el va atrapar i li va descobrir el seu objectiu. Que no era altre que ser pilot de proves. A base de tenacitat, treball i molt d’esforç va anar superant obstacles fins que a la fi va acabar pilotant el transbordador espacial Discovery. L’altra vessant principal del llibre és la seva estada a l’Estació Espacial Internacional durant 340 dies.

El llibre està estructurat de tal forma que ambdós temes s’alternen. Això és un encert ja que fent avançar les dues narracions en paral.lel les dues s’enriqueixen i amplien mutuament. De la seva vida cal destacar que va nèixer en una família de classe mitjana. I que va rebre un fort impacte tant de la seva mare com del seu germà bessó que també arribaria a ser astronauta. Més enllà dels valors posistius que mostra en aquesta etapa, el que més m’ha interessat a mi han estat els passatges en que es mostra crític i sovint autocrític. No defuig explicar problemes personals, com per exemple un divorci, o criticar la forma de vida dels pilots de combat nordamericans els anys setanta.

Tanmateix a mi el que més m’ha agradat és la seva estada a l’Estació Espacial Internacional. Tant l’arribada com la seva marxa estàn narrats amb una vivesa excepcional. Però és que la seva estada allí dalt també em va captivar. La combinació de vida quotidina, treball científic, efectes de viure en ingravidesa (tant efectes mèdics com en el dia a dia), convivència ( com a mínim hi ha tripulants nordamericans i russos i tot sovint d’altres nacions.) Tot això sumat al seu propi estat anímic, la importància de la seva comunicació regular amb la seva parella i filles. Tot aplegat forma una amalgama absolutament fascinant. I tant bén escrita que tot sovint aconsegueix immergir-te en l’ambient de la Estació Espacial.

Per acabar sols vull remarcar que estem davant d’un llibre de no ficció escrit amb al mateixa grapa que una novel.la. Que és quasi segur que encantarà a tothom que tingui curiositat per la ciència o llegeixi ciència ficció. I del qual sobresurt una idea molt potent basada sobretot en las seva experiència a la Estació Espacial: la necessitat de tolerància i de protegir el planeta.

Jordi Riu