Gomorra (amb el peu dret)

Gomorra, viatge a l’imperi econòmic i al somni de domini de la Camorra.

Roberto Saviano

Ed. Empúries

Traducció: Pau Vidal Gavilán

El primer que cal dir és que el llibre d’en Robeto Saviano és extraordinari. En ell Saviano aconsegueix de fer-nos un retrat de la Camorra. Però el que fa que aquest llibre es surti del normal, és la manera com Saviano aconsegueix donar-nos una visió tan general com detallada, i alhora tant des de dins com des de fora del “sistema Camorra”. Això ho aconsegueix superposant tres retrats que es van dibuixant i alhora entortolligant al llarg del llibre.

En el primer retrat Saviano ens descriu com funcionen els clans. Uns clans relativament petits, autònoms i independents . Que es veuen a si mateixos com empresaris que es dediquen a guanyar diners. Això sí uns empresaris que a més de comprar, vendre i negociar, assassinen, apallissen i extorqueixen. A banda de negociar amb qualsevol cosa que els doni benefici (drogues i sobretot armes) Aquests clans tant atomitzats, sovint entren en conflicte i lluiten entre ells en sagnants guerres. El que recalca Saviano tot sovint és que estem davant de gent que es consideren a si mateixos empresaris, homes de negocis. Ells només volen fer diners.

El següent retrat que ens fa Saviano és el dels efectes que té “el sistema”. Ens parla dels aparadors clivellats a trets sols per que cal provar nous kalashnikov. Ens mostra com capten la gent més emprenedora i alhora com estàn podrint la seva pròpia terra a base de residus. De fet el breu escàndol que va esclatar fa uns mesos amb la mozzarella italiana contaminada de dioxines. I les tones d’escombraries que soterren Nàpols són dos dels efectes del “sistema Camorra” sobre la societat civil. Un tercer efecte brutal són els morts, tant els dels propis camorristes, com els de gent innocent.

El retrat empresarial ens mostra uns clans que han fet un pas més en la lógica d’empresa, i ja no extorqueixen i prou. Venen serveis obligatoris, l’exemple de com Parmalat va arribar a ser la llet més venuda ,per no dir l’única llet venuda a la zona és brutal. Uns clans que a canvi del pagament asseguren des de manobres, fins que el transport funcioni correctament.

Tal i com deia abans, la superposició d’aquests tres retrats ens dona una visió de conjunt del “sistema Camorra”. Saviano fa quelcom extraordinari en mostar-ho sense ni una engruna de teorització. Cada cas, cada tema, cada matís ens l’explica a través de la descripció d’una realitat concreta. En fer això aconsegueix ,a banda de la visió global ja mencionada, que mai perdem de vista la realitat concreta. I aquest tret és a parer meu, la gran qualitat d’aquest llibre. A través de la seves pàgines, plenes de situacions reals, viscudes o contades aconsegueix de fer-nos assumir sense esforç una visió general, partint de visions concretes.

Per tant, cal dir-ho i repetir-ho, estem davant d’un gran llibre. Que a més descriu una realitat que no afecta únicament Nàpols o la Campània. Cal tenir present que des dels anys vuitanta del segle XX hi ha gent de la Camorra a Cànaries, a tot el litoral Valencià, i que a Barcelona se n’han detingut membres. Una altra de les qualitats de Gomorra és que està escrit molt i molt bé i atrapa de bon començament. L’únic punt negatiu és la traducció. Hi ha moments que embolica un xic la lectura. No és general i per tant no impedeix gaudir del llibre, però quant hi topes és molest. Caldria que Empúries la revisés.