La ley del crimen.
La ley del crimen
Mark Galeotti
Rba.
“ La ley del crímen” és una veritable història de la màfia russa i alhora una anàlisi precisa del seu funcionament i estructura.
El llibre està organitzat en quatre parts. La primera ens parla dels orígens del crim organitzat a la Rússia tsarista. Aquí hi trobem bàsicament bandidisme rural i robatoris de bestiar. Aquesta arrel creix a finals del segle XIX junt amb la industrialització i els grans suburbis. A aquesta primera fornada s’hi va enfrontar un estat que oscil.lava entre la passivitat a les reaccions exagerades i sovint cruels. És en aquests anys que es forma “la comunitat dels lladres”. Una forma primigènia de crim organitzat on els membres d’aquesta comunitat lluitaven per separ-se de la resta de la gent utilitzant codis lingüístics propis així com tatuatges i una actitud ferotge d’oposició a l’estat. És en aquest anys que apareix també la figura del “lladre honrat” un criminal fidel al codi dels lladres, és el “vorí v zakone” el lladre de llei.
Aquestes formes d’organització criminal perviuen fins a finals dels anys quaranta quan assistim a una guerra dins el crim organitzat. Així mentre els “vorí v zakone” històricament es distingien per negar-se a col.laborar amb l’estat una nova fornada de criminals més ben disposats respecte als directors i carcellers dels gulags se’ls van enfrontar. Els dirigents soviètics conscients dels avantatges que suposarien per a ells mafiosos més “col.laboratius” van fomentar aquesta guerra que es va anomenar la “guerra de les gosses” (nom que dedicaven els “vorí v zakone” fidels a la tradició a aquesta nova lleva). El resultat va ser una victòria dels nous mafiosos. Els contactes i col.laboració entre criminals i bolxevics provenen d’abans de la revolució però és a partir d’aquest moment que comencen a “institucionalitzar-se”.
La segona part analitza l’evolució de les bandes criminals al llarg dels seixanta i setanta moment en que el principal negoci era el contraban. I moment també en que el crim organitzat és ben vist ja que són proveïdors de productes difícils d’aconseguir. Aquest període acaba amb la Perestroika i l’esfondrament de la URSS els anys 90 . És durant aquesta dècada que les bandes agafen més volada. En primer lloc per l’esfondrament de l’estat, en segon pel reclutament massiu d’esportistes i veterans de la guerra d’Afganistàn. És un moment en que aquests gangsters abandonen totalment les tradicions criminals(tatuatges, etc…) per esdevenir empresaris criminals “avtorieti”. Aquesta nova figura busca difuminar-se dins la societat, i sovint gestiona negocis legals i il.legals simultàniament. Alhora que fa servir també de forma indistinta mètodes legals i il.legals.
La tercera i quarta part Galeotti les dedica a fer una anàlisi de la situació present. Analitza les grans confederacions criminals, on les bandes s’hi poden associar i així obtenir una certa protecció. I també altres tipus de bandes organitzades tant ètnicament : eslaves, txetxenes, georgianes, com geogràficament (extrem orient). Així com les connivències entre política i crim organitzat. I sobretot en la última part la relació de control que actualment exerceix el govern de Putin sobre les diverses branques del crim organitzat. A més s’atura en un interessant anàlisi sobre la ficció que inspira el món criminal en la societat russa els darrers anys. O sobre el paper fonamental que ha tingut el crim organitzat tant en l’annexió de Crimea a la federació russa, com en l’actual guerra al “Donbass” ucrainés.
Per acabar diré que estem davant d’un llibre excel.lent que és alhora una història i una anàlisi de que és, d’on arrenca i com funciona el crim organitzat a Rússia. Defugint sensacionalismes i situant cada moment i cada exemple dins el seu context.
Jordi Riu